Les parets del castell de Montbui mostren un lleuger tint vermellós. Això és degut a les característiques de la pedra i de l'argamassa, feta a partir de les argiles de la mateixa Tossa. Hi ha però, qui en dòna una altra d'explicació. Mentre es construia el castell es va produir un any de gran secada i la quantitat d'aigua, ja escassa a la Tossa de sempre, es va veure molt limitada i calia reservar-la per a les persones i els animals. Així doncs, aquest líquid no es podia fer servir per a l'argamassa necessària per a la construcció de l'edifici.
Es produí la circumstància, però, que l'any anterior havia proporcionat una collita excepcional de raïm i, per tant, hi havia un gran excedent de vi. El senyor del castell, veient que les obres no acabarien mai va creure que, si no hi havia aigua, bo seria el vi i així va ser com va donar ordre de pastar el morter amb vi, cosa que va tenyir els murs de vermell.
En aquesta llegenda veiem alguns elements interessants. Per tal d'explicar diversos fenòmens reals hom ha entrelligat un relat interessant. Si bé és cert que la construcció del castell de la Tossa fou un procés costós i lent no es pot atribuir només a determinades condicions climàtiques (de fet, les èpoques de secada son bastant comunes al clima mediterrani), si no més aviat caldria buscar-ne la causa en necessitats financeres. Així mateix, aquesta llegenda també introdueix l'element del vi, produït a Montbui des de l'antiguitat. Bona part dels drets feudals i de la renda montbuienca procedien de la producció vitivinícola, però aquesta serà molt més rellevant encara a partir del segle XVIII, moment en el que, de ben segur, es comença a perfilar aquesta llegenda.