dissabte, 9 de gener del 2010

L'esglèsia parroquial de Santa Margarida de Montbui

L’església parroquial de Santa Margarida es construirà a partir de l’any 1600 substituïnt l’antiga capella de Santa Coloma (situada una mica més avall, aproximadament a la zona de ca la Macària). L’any 1614 serà consagrada com a parròquia, cosa que fa que l’esglèsia de Santa Maria de la Tossa passi a ser-ne sufragània (aquesta havia sigut la parroquial de Montbui fins aquell any).

Finançada pels comtes de Plasencia que es reservaran una sèrie de prerrogatives. La primera es troba en l’advocació, ja que Margarida era el nom de la germana del comte de Plasencia, Joan de Lanuza. L’altre serà la instal·lació del panteó nobiliari de la casa situant una important tomba l’altar major de la que encara es conserva la làpida i on s’hi enterraren els cossos de Joan de Lanuza, Margarida de Lanuza i Gertrudis de Lanuza, esposa del primer.

També es construiran dos nous altars obra de l’escultor Sunyer, un d’ells dedicat al Sant Crist i l’altre a Sant Isidre, també a aquest escultor se li atribueix el nou crucifix que s’instal·larà a l’altar major.

De planta basilical i amb entrada lateral, que dona a la plaça Major, s’inclou dins del barroc plateresc català.

A mitjan segle XVIII es construí el campanar en diverses fases. En aquests anys s’anaren afegint elements decoratius, tals com les armes dels marquesos de Dos Aguas, senyors de Montbui a partir de finals del segle XVIII.

L’any 1809 les tropes napoleòniques, instal·lades a l’hospital de campanya ubicat a Montbui, saquejaren el temple esbotzant la tomba dels comtes de Plasencia en creure que hi havia un tresor amagat.

L’any 1819 es traslladà la porta del lateral a l’actual porta principal i el 1825 s’instal·là el primer rellotge al campanar.

Amb l’esclat de la guerra civil espanyola l’església patí noves vicissituds. Bona part del patrimoni artístic conservat a l’església va desaparèixer així com la major part del fons de l’arxiu parroquial. Tot i així es conservaren algun retaule i altres obres i objectes cultuals. La conseqüència més important però fou la transformació de l’església en equipaments diversos segons el moment de la guerra. En un primer moment s’instal·là, reobrint el portal lateral, el Sindicat Agrícola d’Aigüesbones de Montbui, tal com indica el cartell pintat que encara es conserva a la façana de l’edifici. Posteriorment fou utilitzada com a garatge i, finalment, com a taller mecànic.

El final de la guerra civil marcà la recuperació de l’espai com a lloc de pràctica religiosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.