El nucli de Santa Coloma de Montbui (actual Santa Margarida) va nèixer, com ja hem dit anteriorment, cap el segle XII o XIII. Té el seu orígen en la capella de Santa Coloma i, sobretot, la domus de Montbui, actualment la Casa Gran.
Fins aquí tot normal i corrent pel que fa a la formació dels nostres pobles i ciutats. Però, ¿per què diem que el poble està mal orientat? Els habitants de Montbui ho saben molt bé, gairebé cap casa té sol quan tocaria, és a dir, a l'hivern, i en canvi a l'estiu costa trobar una ombra on aixoplugar-se.
Aquesta orientació "errònia" respón a diverses qüestions no gens menors. La primera i no gaire visible és el control sobre les vies de comunicació. El principal camí que travessa Montbui és el que recorre Catalunya de Nord a Sud, conegut com a camí de Manresa a Valls o, al nostre poble, Carretera Vella. Aquesta via té un orígen pre-romà i s'incloia com a via de tercer ordre en la xarxa romana, per tant era important per als barons de Montbui controlar-ne el trànsit , és per això que la domus montbuienca s'instal·là controlant aquest pas tant important.
La següent raó la provoca la pròpia geologia. Les cases que es construeixen amb el creixement urbà del nucli ho fan aprofitant la roca dura que trobem al vessant oest del poble, deixant lliures les millors terres per al conreu. A més d'allunyar-se dels torrents que travessen el terme.
Això, però, fa que el sol no toqui les cases quan toca i que el nostre sigui un poble humit i fred a l'hivern ja que per aprofitar els millors moments d'insolació (i evitar-ne els més forts) s'hauria d'haver desenvolupat o bé a la zona de la Solana o bé a la zona de la Serreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.