En el context de les guerres carlines, concretament durant la tercera carlinada (1870-1875), Montbui es convertí en un petit bastió carlí. Diem petit per què va ser territori carlí escassament durant un període de dues setmanes, coincidint amb les dues setmanes del juliol del 1873 que menaren a la captura de la vila d'Igualada per part de les tropes carlines.
Part del terme de Montbui es convertí en campament de les tropes carlines que forçarien l'assalt a Igualada i, setmanes després, un cop evacuada la població, també fou emprat com a campament per a les milicies liberals del Xic de la Barraqueta.
És en aquest context d'enfrontament entre un món urbà marcadament liberal, progressista i en l'inici del republicanisme polític, i un món rural marcadament conservador i tradicionalista, en el que hem d'ubicar un petit episodi prou significatiu.
Els partidaris del carlisme, un cop s'allunyen les forces militars regulars que ocupen el territori de manera intermitent, es posen en marxa grups d'insurgent més o menys organitzats, és a dir, petites partides o bandositats de guerrillers. A Montbui en tenim un bon exemple d'aquesta conflictivitat: el primer fa referència al decomís d'armes que es produeix al març del 1874 d'una forma completament casual. Mentre una petita força governamental es dirigia a Sant Martí de Tous pel camí del Coll del Guix per tal de dur a terme tasques de patrulla rutinària, a l'alçada de Can Vilaseca, interceptaren un mosso, acompanyat d'una mula, que els resultà sospitós. En donar l'alto al mosso aquest decidí fugir abandonant l'animal, un cop retingut aquest els soldats descobriren que anava carregat amb 50 mosquets. Part de la tropa donà caça el mosso i l'atraparen, cosa que féu que la tropa l'interrogués i trobés diversos amagatalls d'armes, bastant precaris, a Can Vilaseca. La totalitat de les armes trobades eren les que portava la mula però localitzaren, en un femer, l'amagatall de més armes que ja havien desaparegut.
Evidentment, tant les armes com la mula foren decomissats i el mosso detingut, i tots ells portats cap a Igualada. La ronda a Tous hagué d'esperar.