dimarts, 19 de juliol del 2011

Montbui de llegenda (IX): L'hereu Vilaseca

Una de les masies més importants del terme de Montbui és cal Vilaseca, situada als peus de la Tossa, al peu del camí del Coll del Guix s'alça el casalot dels Vilaseca, la família que juntament amb els Alemany es repartiren bona part dels terrenys agrícoles montbuiencs. La importància d'aquests dos casals fou tal que la trobem ben representada a l'esglèsia de la Tossa, on trobem dues tombes, una per a cada família, a l'actual capella de la Mare de Déu de Gràcia. Amb aquesta finalitzem la sèrie de llegendes montbuienques que vàrem iniciar fa unes setmanes.
Explica la llegenda, però, i com tot el que creix ha de minvar, que can Vilaseca fou encara molt més rica del que alguns es pensen. A començaments del segle XIX (diuen) els va nèixer als Vilaseca un hereu bastant maldestre i que va resultar estar més preocupat a viure bé que per a treballar. Ocupant-se molt poc de les terres, més aviat el justet, i veient la riquesa que ja tenia, expliquen que un bon dia, passejant per les terres del mas, un pà rodó caié de la sella del cavall només sortir de la casa. L'amo, enlloc de descavalcar i recollir-lo es girà i cridà, despectívament: "Roda avall, que a Can Vilaseca mai has de faltar!".
Des d'aquell dia, però, les coses deixaren d'anar bé al mas. Les males collites se succeien una darrera l'altre i aviat l'amo tingué més deutes que beneficis, cosa que va provocar la ruina dels Vilaseca i l'esquarterament del patrimoni.

dimecres, 13 de juliol del 2011

El llinatge dels marquesos de Dos Aguas

Els darrers detentors dels drets feudals de Montbui foren els marquesos de Dos Aguas, fins ben entrat el segle XIX. Aquests heretaren els drets feudals i títols dels comtes de Plasencia, la família Lanuza, que prèviament havia emparentat amb els Montbui, a mitjan segle XV. 
Us deixem, sota aquestes línies, un petit arbre genealògic d'aquests llinatges.

En color taronja trobem els comptes de Plasencia, en verd els marquesos de Dos Aguas i, finalment, en blau, els hereus d'ambdues distincions.
 

dilluns, 4 de juliol del 2011

Montbui de llegenda (VIII): La Font del Moro

Als peus de la Tossa, ben a prop de l'antic mas de can Bisbal trobem una de les fonts més importants de Montbui: la font de Can Bisbal. Aquesta, però, és coneguda per altres noms entre els que destaquen la Font del Salvatge o del Moro.
Aquesta diversitat de denominacions també emmascara una multiplicitat de llegendes. Una d'elles, la que fa que aquesta font prengui el nom del salvatge ens explica que el senyor cristià del castell, en veure's forçat a abandonar el castell s'hi refugià vivint com un salvatge i hostigant els viatjers que hi passaven a la vora. Segons mossèn Amadeu Amenós, a l'interior de la font hi ha una pedra, en forma humana, que recorda a aquest salvatge.
Una altra versió diu, però, que aquesta font probeïa d'aigua unes basses (de fet, alimenta una bassa de rec situada just davant seu) que el senyor àrab del castell, feia servir de bany. Quan el castell fou recuperat pels cristians, el senyor moro s'hi refugià, potser convertint-se en el "salvatge" de la llegenda.


La font del Moro, o de Can Bisbal, és una de les moltes que trobem al terme de Montbui i de la única que tenim referències llegendàries. Aquestes però, ens remeten a uns usos bastant normals de l'aigua, la seva importància i valor i, sobretot, a la capacitat del bosc d'amagar aquells que volen allunyar-se de realitats que els hi son desfaborables.