Una de les masies més importants del terme de Montbui és cal Vilaseca, situada als peus de la Tossa, al peu del camí del Coll del Guix s'alça el casalot dels Vilaseca, la família que juntament amb els Alemany es repartiren bona part dels terrenys agrícoles montbuiencs. La importància d'aquests dos casals fou tal que la trobem ben representada a l'esglèsia de la Tossa, on trobem dues tombes, una per a cada família, a l'actual capella de la Mare de Déu de Gràcia. Amb aquesta finalitzem la sèrie de llegendes montbuienques que vàrem iniciar fa unes setmanes.
Explica la llegenda, però, i com tot el que creix ha de minvar, que can Vilaseca fou encara molt més rica del que alguns es pensen. A començaments del segle XIX (diuen) els va nèixer als Vilaseca un hereu bastant maldestre i que va resultar estar més preocupat a viure bé que per a treballar. Ocupant-se molt poc de les terres, més aviat el justet, i veient la riquesa que ja tenia, expliquen que un bon dia, passejant per les terres del mas, un pà rodó caié de la sella del cavall només sortir de la casa. L'amo, enlloc de descavalcar i recollir-lo es girà i cridà, despectívament: "Roda avall, que a Can Vilaseca mai has de faltar!".
Des d'aquell dia, però, les coses deixaren d'anar bé al mas. Les males collites se succeien una darrera l'altre i aviat l'amo tingué més deutes que beneficis, cosa que va provocar la ruina dels Vilaseca i l'esquarterament del patrimoni.