dimarts, 29 de gener del 2013

El desenvolupament del nucli de Sant Maure

Durant la presentació del llibre "Història de Santa Margarida de Montbui" es va encetar un interessant debat a l'entorn d'una qüestió: Quines foren les causes de l'aparició i desenvolupament del nucli de Sant Maure? És una molt bona pregunta però que requereix una resposta complexa i llarga. Ara no intentaré donar resposta a aquesta qüestió si no que donaré alguns dels elements que apareixéren en aquella ocasió per tal de desenvolupar-los i generar una primera hipòtesi.

Factors històrics

Si bé el nucli de Sant Maure ja existeix, com a mínim, des del segle XV aquest es caracteritza per ser un espai marginal, escassament antropitzat i amb un poblament dispers. Aquesta és, però una tònica que apareix, no només al terme de Montbui, si no que és constant a bona part de la Conca d'Òdena, on veiem localitats amb múltiples nuclis: Òdena, Vilanova del Camí, Carme, Jorba, i casos extrems com Orpí i Santa Maria de Miralles.
Així doncs, no serà fins el segle XX que es produeixi una consolidació del nucli, per altres causes
Sant Maure el 1956

Factors demogràfics

El creixement exponencial que suposa l'arribada massiva d'immigració del sud d'Espanya a partir de la segona meitat dels anys 50 del segle XX fa que sigui necessari ubicar aquesta població en un nou territori. El fet és que el pol d'atracció és Igualada i no Montbui, cosa que condicionarà on s'ubicarà aquesta població nouvinguda. Cal tenir en compte, també, que el nucli de Santa Margarida és incapaç d'absorbir aquest creixement poblacional, en primera instància.

Factors sociològics

Qualsevol procés migratori implica una modificació de la sociologia del territori d'acollida. Els nouvinguts poden adaptar-se (integrar-se) al nou territori o constituir societats més o menys tancades. L'arribada massiva d'immigració fa que es tendeixi a la creació d'una societat tancada, poc procliu a la integració. Les culpes, però han de ser repartides ja que els "autòctons" tendeixen a situar aquesta nova població en espais marginals. En el cas que ens ocupa, la població immigrant que té com a objectiu Igualada és ubicada en espais perifèrics: barris Montserrat i de Fàtima a Igualada, Vilanova del Camí, Montbui i Òdena (barri de Sant Pere).
Sant Maure, avui

Factors econòmics

Un altre element a tenir en compte, i que no és menys important, és l'econòmic. El preu de l'habitatge, o del sól, pot condicionar (i de fet, ho fa) l'elecció del lloc de residència. Tot sembla indicar que el preu del sól i, per tant, de l'habitatge, al nucli de Sant Maure era molt menys elevat que en d'altres localitzacions, cosa que permetia assolir aquesta necessitat bàsica amb un esforç menor.

Factors geogràfics

Finalment, també cal considerar els factors geografics, Aquests tenen molt a veure amb la proximitat entre el lloc de residència i l'espai on obtenir serveis, lleure i, és clar, treball. Igualada és el gran proveïdor de treball i el nucli de Sant Maure es configura sense solució de continuitat amb l'espai urbà. Santa Margarida en queda allunyada, com avui, més de tres quilòmetres.



dijous, 24 de gener del 2013

La Tossa al NO-DO

Tal i com informava aquesta setmana el nou mitjà digital Infoanoia.cat  la Tossa va aparèixer diverses vegades al NO-DO (Noticiario y Documentales) espanyol, un servei d'informació impulsat pel règim franquista i d'obligatòria projecció en els cinemes espanyols, abans de cada sessió.
El NO-DO va desaparèixer a la primeria dels anys 80 del segle XX però el seu fons documental encara existeix i ara s'ha fet públic i accessible mitjançant el web.

Així la Tossa és protagonista de l'informatiu del 17 de juliol del 1961, any en que s'inaugura la restauració de l'església.
Com podeu veure en el vídeo adjunt.



El 1969 torna a aparèixer la Tossa, ara com a escenari d'unes maniobres de la Creu Roja.(a partir del minut 1:27 en el següent vídeo).

dimecres, 9 de gener del 2013

La presència àrab a Montbui

En el número de gener d'aquest any de la revista Sàpiens apareix un article sobre un període molt poc estudiat de la història de Catalunya: el segle VIII. És aquest un segle que queda envoltat de dos grans processos històrics, el primer, des del segle IV i fins el 711 és el de la formació del regne visigòtic de Toledo (passant per Tolouse i Barcelona) i el segon, a partir del segle IX, la formació i consolidació dels territoris comtals, la coneguda com a Marca Hispànica, a redós de l'Imperi Carolingi.
Extensió d'Al-Andalus al segle VIII

Com molt bé podem llegir en aquest article "Segle VIII: quan Catalunya era musulmana", els territoris de l'actual Catalunya quedaren sota domini musulmà i ràpidament s'hi configuraren comunitats àrabs i berebers que deixaren la seva petja en el territori. Aquesta petja es veu reflectida en determinats topònims (molt clars com més al sud viatgem en el nostre territori) però cada cop més difosos i difícils d'identificar en l'anomenada Catalunya Vella.

I aquí és on rau la pertinència d'aquesta entrada. En aquest article s'afirma que el terme "Montbui" té un orígen àrab; ara bé, no ofereix cap referència dels orígens d'aquest terme (àrab, amazic?). Cal dir, per altra banda, que la presència àrab a Montbui fou ben real però de curta durada. Sabem amb un cert grau de certesa que Òdena fou un important enclavament àrab (anomenat Wadina), Gomis GALTÉS va afirmar, sense fonaments, que l'església de la Tossa fou mesquita i algunes llegendes ens parlen de la presència àrab a  Montbui. Per altra banda, alguns exemples d'aprofitament de l'aigua (el molí del Polvo o el mateix rec) poden donar-nos pistes d'aquesta presència musulmana, que, de ben segur, fou de curta durada i poc profunda pel que fa a la població establerta.