Ja hem comentat, anteriorment, que la distribució geogràfica de Santa Margarida de Montbui ha afavorit l'aparició de diversos nuclis de població i l'existència de masies disperses. També hem parlat dels orígens dels nuclis històrics del municipi però encara ens faltava per analitzar el nucli més densament poblat i més nou. Aquest és el nucli de Sant Maure (oficialment, Nucli Urbà).
Per descriure l'aparició i creixement del nucli de Sant Maure hem de parlar de tres períodes molt diferents i separats en el temps que serviran per configurar una realitat completament nova a Montbui i que desenvocaran en l'aparició d'una realitat que, per a alguns, és completament aliena a la dinàmica general del municipi, o fins i tot, es configurarà com una realitat completament nova i que hauria de ser considerada com un nou ens municipal. No és aquest el lloc ni el moment per discutir aquesta possibilitat.
Fase I: Massies aïllades
Aquest és el període més ampli de la història del nucli de Sant Maure, tot i que aquest no es pot dir que existís. Ja des del segle XIII existeixen formes de poblament dispers que es concreten en, com a mínim, la masia de la Falconera. Aquesta neix com un centre de cetreria vinculada al casal dels Montbui i la seva permanència quedarà fixada fins ben entrat el segle XX. Entre els segles XV i XVIII l'aparició de masies serà constant i és en aquests moments que apareixen els masos de Can Passanals i Can Rafegues com a establiments destacats.
També, i dins de la dinàmica colonitzadora igualadina apareixen centres proto-industrials com el complex dels Tints.
Fase II: Primera industrialització
L'obertura de la carretera de la Diputació de Barcelona , a partir del 1893, i sobretot, la construcció del pont de Montbui (actual carretera de Valls) va potenciar el creixement del nucli de Sant Maure. Tot i que el poblament continuarà sent dispers, amb un escàs creixement urbanístic, apareixeran nous elements que aniran configurant la trama urbana. Així s'establirà l'adoberia de Cal Mundet (posteriorment, la Vinícola SA)-1906- i, sobretot, es construirà el complex d'Aigües Artés, el 1903, que té com a objectiu abastir d'aigua potable la vil·la d'Igualada. Cal destacar, d'aquest període, l'establiment de la fonda de Can Barraqueta, present a la carretera fins els anys 50 del segle XX.
Fase III: L'explosió demogràfica
A mitjans de la dècada de 1950 Montbui experimentarà l'inici d'una gran pressió i creixement demogràfics fruit de la immigració i el pol d'atracció que suposa la ciutat d'Igualada. De forma desordenada aniran apareixent i creixent nous nuclis de poblament que s'aniran organitzant a l'entorn de les masies preexistents, cosa que generarà l'aparició de "barris" que prendran el nom dels espais geografics en que s'ubiquen: Barraquetes (Alt i Baix) a l'entorn de Can Barraqueta, Sant Maure, als voltants de la Vinícola, la Falconera, el Pi, etc.
També apareixeran nuclis de població que no tenen un referent històric i prendran denominacions populars: Vistalegre, la Ponderosa...
Aquests nuclis, inicialment dispersos, tindran tots la mateixa problemàtica: careixen dels serveis més bàsics d'enllumenat, xarxa elèctrica, carrers, sanejament, aigua, etc. i creixen de forma incontrolada. A més a més, tendiran a unificar-se formant un continuum urbà que donarà, com a resultat final, el nucli de Sant Maure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.