dilluns, 31 de maig del 2010

Els orígens del nucli urbà de Sant Maure

Ja hem comentat, anteriorment, que la distribució geogràfica de Santa Margarida de Montbui ha afavorit l'aparició de diversos nuclis de població i l'existència de masies disperses. També hem parlat dels orígens dels nuclis històrics del municipi però encara ens faltava per analitzar el nucli més densament poblat i més nou. Aquest és el nucli de Sant Maure (oficialment, Nucli Urbà).
Per descriure l'aparició i creixement del nucli de Sant Maure hem de parlar de tres períodes molt diferents i separats en el temps que serviran per configurar una realitat completament nova a Montbui i que desenvocaran en l'aparició d'una realitat que, per a alguns, és completament aliena a la dinàmica general del municipi, o fins i tot, es configurarà com una realitat completament nova i que hauria de ser considerada com un nou ens municipal. No és aquest el lloc ni el moment per discutir aquesta possibilitat.

Fase I: Massies aïllades
Aquest és el període més ampli de la història del nucli de Sant Maure, tot i que aquest no es pot dir que existís. Ja des del segle XIII existeixen formes de poblament dispers que es concreten en, com a mínim, la masia de la Falconera. Aquesta neix com un centre de cetreria vinculada al casal dels Montbui i la seva permanència quedarà fixada fins ben entrat el segle XX. Entre els segles XV i XVIII l'aparició de masies serà constant i és en aquests moments que apareixen els masos de Can Passanals i Can Rafegues com a establiments destacats.
També, i dins de la dinàmica colonitzadora igualadina apareixen centres proto-industrials com el complex dels Tints.

Fase II: Primera industrialització
L'obertura de la carretera de la Diputació de Barcelona , a partir del 1893, i sobretot, la construcció del pont de Montbui (actual carretera de Valls) va potenciar el creixement del nucli de Sant Maure. Tot i que el poblament continuarà sent dispers, amb un escàs creixement urbanístic, apareixeran nous elements que aniran configurant la trama urbana. Així s'establirà l'adoberia de Cal Mundet (posteriorment, la Vinícola SA)-1906- i, sobretot, es construirà el complex d'Aigües Artés, el 1903, que té com a objectiu abastir d'aigua potable la vil·la d'Igualada. Cal destacar, d'aquest període, l'establiment de la fonda de Can Barraqueta, present a la carretera fins els anys 50 del segle XX.

Fase III: L'explosió demogràfica
A mitjans de la dècada de 1950 Montbui experimentarà l'inici d'una gran pressió i creixement demogràfics fruit de la immigració i el pol d'atracció que suposa la ciutat d'Igualada. De forma desordenada aniran apareixent i creixent nous nuclis de poblament que s'aniran organitzant a l'entorn de les masies preexistents, cosa que generarà l'aparició de "barris" que prendran el nom dels espais geografics en que s'ubiquen: Barraquetes (Alt i Baix) a l'entorn de Can Barraqueta, Sant Maure, als voltants de la Vinícola, la Falconera, el Pi, etc.
També apareixeran nuclis de població que no tenen un referent històric i prendran denominacions populars: Vistalegre, la Ponderosa...
Aquests nuclis, inicialment dispersos, tindran tots la mateixa problemàtica: careixen dels serveis més bàsics d'enllumenat, xarxa elèctrica, carrers, sanejament, aigua, etc. i creixen de forma incontrolada. A més a més, tendiran a unificar-se formant un continuum urbà que donarà, com a resultat final, el nucli de Sant Maure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.