dijous, 1 de novembre del 2012

El cementiri

Ara que ve Tots Sants (alguns celebraran la importada Halloween), seria convenient parlar una mica d'una dels elements més lligats a aquesta tradició de record dels nostres avantpassats i éssers estimats.

Cal dir que el cementiri de Montbui es troba situat als afores del nucli de Santa Margarida, allunyat de qualsevol espai habitat, seguint les directrius de les comissions de Salubritat Pública que apareixen a finals del segle XIX inspirades en els nous moviments urbanístics. Així doncs, els cementiris s'allunyen dels nuclis habitats. A aquest fet cal afegir-hi la desacralització dels cementiris, passant aquests de la jurisdicció eclesiàstica a la civil. 
Així doncs, els cementiris s'allunyen de les esglésies i es reubiquen en d'altres espais, majoritàriament. En el cas montbuienc, doncs, aquest fet suposa el tancament del cementiri de la parroquia de Santa Margarida i el seu trasllat a una nova ubicació així com el tancament del cementiri de la Tossa.
Per altra banda, el cementeri del Saió es mantindrà situat a tocar de l'esglèsia de Santa Anna.

Cal dir, doncs, que el cementiri de Montbui es construeix el 1886 i en ell s'hi observen dos grans moments constructius, el primer es correspon al moment de la seva inauguració, aquest està format per diversos espais de nínxols situats a tocar del mur del cementiri a més a més de dos grans pavellons funeraris. El segon moment constructiu correspon a diverses ampliacions durant el segle XX, moment en que s'afegeixen blocs de nínxols de forma successiva.

dijous, 27 de setembre del 2012

Jornades Europees del Patrimoni 2012

Un any més arriben les Jornades Europees del Patrimoni a Montbui i com no podia ser d'una altra manera hem organitzat, en col·laboració amb la Fundació la Tossa de Montbui, diverses activitats per a aquest cap de setmana que promet ser intens.

Tot seguit us anunciem les activitats per a aquest any.

Divendres 28 de setembre
Concert de Campanes a l'església de Santa Margarida
20:00 a la Plaça Major

Identificarem els diversos tocs de campanes tradicionals de Montbui.

Dissabte 29 de setembre
Presentació del llibre Història de Santa Margarida de Montbui
19:00 Església de la Tossa de Montbui

Diumenge 30 de setembre
Visita guiada al fort d'Isabel II
10:00 a 12:00 Muntanya del Pi

Descripció de les restes del fort del Pi, construït el 1837 per defensar Igualada en el marc de la primera guerra carlina i el paper que va jugar en els successius conflictes del segle XIX.


divendres, 31 d’agost del 2012

La Mallola

Barraca de Vinya a la Mallola
Aquest cap de setmana es durà a terme la Festa Major de la Mallola. Aquest és un dels nuclis habitats més moderns del municipi de Montbui però no sempre ha estat així. Ja des de l'edat de pedra hi ha presència humana documentada a la Mallola, amb diversos jaciments del neolític i l'edat de bronze. Aquests establiments, però, no tingueren continuitat i fins els anys 70 del segle XX aquest espai no es recuperarà com a espai d'habitatge. 
Ara bé, la presència humana és ben present durant molt de temps i sabem que aquest espai, tal i com el seu nom indica, tingué una certa importància agrària i s'hi instal·laren vinyes. (Recordem que "mallola" fa referència a una vinya jove, d'un any) A més a més, en aquest espai trobem algun dels exemples més interessants d'obres de pedra seca del terme.
Com ja indicàvem, no serà fins els anys 70 del segle XX que la Mallola es configuri com un nucli habitat. Aquest procés es produirà seguint el model de creació d'urbanitzacions que proliferaren entre els anys 70 i 80 al nostre país, inicialment destinades a segones residències que, amb el temps, es reconvertiren en residències habituals dels seus propietaris.
Aquest fenomen permeté el desenvolupament de la personalitat pròpia d'aquests nuclis que, en el cas de la Mallola, donà peu a la Llegenda de Sant Mallol.

dijous, 19 de juliol del 2012

Santa Margarida, la patrona

Demà, divendres 20 de juliol, és Santa Margarida patrona del nostre poble i de la qual n'ha pres part del nom.
Aquesta santa, considerada apòcrifa el 494 per Gelasi I, va viure a Antioquía (per tant, també se la coneix com a Margarida d'Antioquía) al segle III.

Filla d'un sacerdot pagà, fou criada per una dida cristiana. En temps de les persecucions de Dioclecià va declarar la seva fa el pare i va ser expulsada de casa seva i va tornar a viure amb la seva dida tot consagrant la seva virginitat a Déu. 
El prefecte romà Ol·lari va intentar seduir-la però ella el va rebutjar i va confessar la seva fe, aquest la va denunciar i va ser detinguda. A la presó, se li va aparèixer el diable en forma de Drac per termptar-la i com no ho aconseguí i la devorà; la santa, armada amb una creu, li obrí el ventre i en sortí, és per això que se la sol representar amb un drac als peus. 
En els interrogatoris no va voler renunciar a la serva fe. En un d'ells, un colom baixà del cel i diposità sobre el seu cap una corona. Després de sofrir diversos martiris, va ser degollada el 20 de juliol de 290, als quinze anys.

És la patrona dels parts, en els quals se la sol invocar.

Esglèsia de Santa Margarida.
La nau és del segle XVII mentre que
 el campanar va ser finalitzat ja al segle XIX
La història del patronatge de Santa Margarida al nostre poble és un d'aquells elements curiosos i gairebé llegendaris.Com ja hem vist anteriorment, l'actual nucli antic de Montbui va ser conegut com a Santa Coloma de Montbui per la capella que s'hi instal·là a l'actual espai ocupat per Ca la Macària. Aquesta, existent del segle XIII es quedà petita amb l'augment de veïns i a inicis del segle XVII s'iniciaren les obres de construcció de l'església actual. Si bé aquesta obra fou inicialment finançada per la universitat de Montbui (els veïns) el finançament no va permetre finalitzar l'obra. Així doncs, els veïns demanaren als comptes de Plasència i senyors de Montbui que col·laboressin en la construcció del temple. Si bé Joan de Lanuza no s'hi oposà tampoc volia col·laborar però foren les seves germanes Gertrudis i, sobretot, Margarida les que acabaren finançant l'obra; la única condició però, fou que l'advocació de l'església a Santa Coloma canviés per la de Santa Margarida, com així es féu.

divendres, 25 de maig del 2012

L'Ajuntament en guerra

L'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936 va comportar molts canvis estructurals, de fet va ser una autèntica revolució. Com no podia ser d'altra manera aquesta també afectà el nostre municipi i, més enllà d'alguns dels seus efectes com el canvi en la tponímia o les incautacions que es produiren hi ha un fet que il·lustra magníficament la inestabililitat del període, i no és altra que la configuració, en 24 mesos, de sis consistoris diferents.
Us presentem els sis ajuntaments de la Guerra Civil a Montbui.

18 de juliol del 1936   14 d’octubre del 1936  







Nom Filiació Nom Filiació







Maure Mercader Vives No indicada Josep Pons Aluja ERC







Benito Riba Puiggrós No indicada Jaume Tomàs Borràs ERC







Josep Dalmases Soteras No indicada Josep Sendra Grumà ERC







Jacint Borràs No indicada Eloy Marimon Bofarull CNT







Ramon Busqué Elias No indicada Josep Jorba Freixas CNT







Josep Sendra Gumà No indicada Jaume Ferrer Lluís CNT







    Josep Dalmases Soteras UGT







    Jaume Puiggrós Casellas UGT







    Martí Vives Figueres Unió de Rabassaires









       








       







 
Novembre del 1936   4 de desembre del 1936  
Nom Filiació Nom Filiació
Josep Pons Aluja ERC Josep Mercader Saumell ERC
Jaume Tomàs Borràs ERC Jaume Puiggrós Casellas ERC
Josep Sendra Grumà ERC Ramón Martí Brunet ERC
Eloy Marimon Bofarull CNT Josep Jorba Freixas CNT
Josep Jorba Freixas CNT Eloy Marimon Bofarull CNT
Jaume Ferrer Lluís CNT Jaume Ferrer Lluís CNT
Josep Dalmases Soteras UGT Ramón Busqué UGT
Jaume Puiggrós Casellas UGT Josep Solé Rovira UGT
Martí Vives Figueres Unió de Rabassaires Joan Aloy Mestres POUM
Joan Aloy Mestres POUM    
       

14 de desembre del 1937   1938  
Nom Filiació Nom Filiació
Josep Mercader Saumell ERC Benet Riba Puiggrós No indicada
Jaume Puiggrós Casellas ERC Eloy Marimon Bofarull No indicada
Ramón Martí Brunet ERC Josep Jorba Freixas No indicada
Josep Jorba Freixas CNT Martí Anglés Sogues No indicada
Eloy Marimon Bofarull CNT Joan Puiggrós Rovira No indicada
Jaume Ferrer Lluís CNT Josep Cendra Gumà No indicada
Ramón Busqué UGT    
Josep Solé Rovira UGT    
Joan Aloy Mestres POUM    
Martí Vives Figueres Unió de Rabassaires    
Magí Anglés Sogues CNT    

divendres, 18 de maig del 2012

Camins de Montbui. El camí de les Costes

Aquest cap de setmana es celebra, un cop més, l'aplec del Roser a la Tossa, com ja hem dit en una anterior entrada.
El cmaí tradicional per pujar a la Tossa en aquesta i d'altres manifestacions religioses és el camí de les Costes, també conegut, molt gràficament, com de les Processons. 
A diferència del camí de la Serreta, que també ens mena cap el cim de la Tossa en un dels seus trencalls, aquest no travessa el torrent Garrigosa. Aquest camí parteix també de l'actual carrer Progrès i ens porta directament cap el cim de la Tossa passant per alguns indrets curiosos de la geografia i la història montbuienques. Així el primer tram passa a la vora de Cal Vendrell i la subestació elèctrica.
Tot seguit gira pronunciadament cap a la Tossa iniciant una important ascenció fins el cim de l'emblemàtica muntanya. En un dels marges del camí, tot just iniciat el darrer tram de pujada podreu trobar (si us desvieu un xic del camí) un dels elements patrimonials més singulars del municipi: una barraca de vinya. I diem singular per què, tot i ser bastant comuna en el nostre territori, a Montbui només se n'han localitzat quatre d'aquestes barraques de pedra seca, i dues d'elles a la Tossa.

Bona passejada!

dimecres, 16 de maig del 2012

Aplec del Roser a la Tossa

Com ja és tradicional el mes de maig és el més del Roser. Enguany, un cop més arriba aquesta festa celebrada al cim de la Tossa de Montbui. Aquesta és una manifestació festiva vinculada a la mare de Déu del Roser, benerada a l'esglèsia de la Tossa des del segle XVII i que enfonsa les seves arrels en la tradició pre-cristiana d'acció de gràcies per l'arribada de les primeres collites i el bon temps. És una festivitat vinculada, doncs, al pas del temps i les estacions que ha perviscut en el cristianisme amb petites modificacions.
Cal destacar que un dels elements tradicionals de la festa és el de les majorales, tradicionalment joves en edat núvil triades entre els diversos masos del Coll del Guix i el Saió.
Enguany el Roser s'escau el 20 de maig i com sempre recuperaran un cert protagonisme les almorratxes i l'aigua de roses.

divendres, 20 d’abril del 2012

Sant Jordi: novetats literàries

El proper dilluns és (per si aneu despistats) Sant Jordi, patró de Catalunya i també el dia del llibre i de la rosa, i com no pot ser d'altra manera és el moment ideal per a realitzar presentacions literàries. 
Aprofitant aquesta avinentesa us presentem la primera monografia sobre la Història de Santa Margarida de Montbui, fruit del treball d'investigació dels darrers quatre anys presentem aquest volum de 142 pàgines a tot color.
El podreu trobar seguint aquest enllaç.

dimarts, 17 d’abril del 2012

L'entrada dels carlins i el segrest de l'alcalde

Ja amb anterioritat hem parlat de la tercera guerra carlina i com aquesta afectà a Montbui primer convertin part del seu territori en estratègic per a la defensa de la vil·la d'Igualada, amb la construcció del fort d'Isabel II a la muntanya del Pi o de Puiggrós, i després fent el paper de campament improvitzat tant de les forces militars carlines com d'algunes partides liberals.
També coneixem els efectes que algunes partides carlines tingueren en algunes de les masies del Saió i el Coll del Guix i, fins i tot, coneixem les connivencies entre algunes d'aquestes cases i famílies amb les forces insurrectes.
El que ens era encara desconegut és com van afectar de forma directa a Montbui els abatars de la guerra i si només ho havien fet de forma tangencial, com ja hem pogut comprovar. 
El fet és, però, que la carlinada si afectà directament el municipi. Així hem pogut comprovar com el 9 de gener del 1875 una partida de 300 homes, comandada per Josepet de Vilanova.
L'objectiu d'aquesta acció era el de cobrar les contribucions del poble de Montbui i, de passada, impressionar una població que, en tot el municipi, no passava de les 900 persones. Aquest primer objectiu no va poder ser acomplert i, com a repressàlia, la tropa va detenir i traslladar a la Llacuna -on la partida tenia el seu campament base- el tinent d'alcalde, Josep Abelló, que en aquells moments exercia com a alcalde en funcions, i l'agutzil, Josep Puig.
Aquest van ser alliberats posteriorment a la Llacuna, suposem que després del pagament d'un important rescat. Els fets del 1873 encara eren força presents en l'imaginari col·lectiu dels montbuiencs i la resistència fou nul·la, per altra banda, les autoritats militars van dur a terme la detenció de Joan Bas i Domingo Torrents, acusats de "sediciosos", és a dir, carlins.

divendres, 9 de març del 2012

Montbui, part de la Baronia de la Conca d'Odena

El terme castral de Montbui, organitzat ja des del segle X, es configurà com un feu propietat del bisbat de Vic. Si bé els successius bisbes de Vic enfeudaren aquest alou a diverses nissagues, entre les qual cal destacar els Mediona i els Guàrdia, destacaran per sobre de tots ells els Claramunt, castlans del castell de Montbui durant bona part del segle XII, però sobretot els Cardona, els castlans més importants a partir del segle XIII.
El 1319 es produeix una permuta entre el bisbe Guillem de Guàrdia i el rei Jaume II i el castell i terme de Montbui passen a la jurisdicció reial, i el 1335 el rei i l'infant Alfons venen a Ramon Folc de Cardona els castells de Montbui, Ocelló i l'Espelt, cosa que fa que el domini eminent sobre el terme de Montbui quedi en mans del vescomtat de Cardona, cosa que permet acabar de configurar la Baronia de la Conca d'Odena, que el 1347 la configuraven els castells i termes de Mediona, Montbui, Castellolí, Tous, Jorba, Orpí, Claramunt, Capellades, Carme i Rubió. Territori que envoltava, i en certa mesura ofegava, la vila d'Igualada.

A mitjan segle XV, la compra per part del casal de Lanuza-Montbui, del mer imperi sobre Montbui convertirà els antics castlans dels Cardona en senyors eminents sobre el terme castral de Montbui, que inclou els castells de Montbui, Ocelló i el domini de la domus de Santa Coloma de Montbui. Per altra banda, els Montbui ja eren senyors eminents de la domus i quadra de Vilanova de Claramunt (actualment, Vilanova del Camí) des del mateix segle XIV.

dijous, 23 de febrer del 2012

L'extracció d'escorça

Els nombrosos boscos que es troben al terme de Montbui han sigut un important recurs econòmic a llarga de la història. Ja vàrem parlar de l'elaboració de carbó, la recolecció de llenya i de fruits boscans, com per exemple els bolets. Activitats que han passat a la història o que tenen un pes econòmic pràcticament residual o nul i que, de fet, s'han convertit en activitats lúdiques.
Una de les activitats que tingueren, fins fa relativament poc temps, fou la de l'extracció d'escorça de pi destinada a la indústria adobera d'Igualada. El procés de tractament de la pell demanda principalment tres grans recursos: aigua, tanins i, evidentment, pell. 
En el cas igualadí l'aigua sobtenia (i s'obté) del riu Anoia, canalitzat mitjançant el rec construït a tals efectes, la pell procedia dels ramats ovins que pasturaven i encara ho fan al Pirineu català transportades pels conegudissims traginers. Pel que fa als tanins, imprescindibles per a l'adobament de la pell s'obtenien tradicionalment de materia vegetal. En el cas montbueinc aquests tanins s'obtenien de l'escorça de pi espècie arbòria que és altament present a Montbui i que tendeix a substituïr l'alzina emprada en l'elaboració de carbó vegetal. 
Molí de l'escorça. Font: Diputació de Barcelona
L'extracció d'aquest recurs es convertí en una important font de recursos econòmics per a Montbui i permeté una certa professionalització, cosa que afavorí l'aparició de diverses quadrilles que es desplaçaven pel territori i, fins i tot, produïen migracions temporals cap a les Illes Balears, sobretot a Mallorca.
El procés extractiu de l'escorça, però, no era el final del procés, ni molt menys. Primer s'havia de transportar el producte fins a Igualada. Ja a finals del segle XIX la producció es concentrava al nucli de Sant Maure (i molt probablement ja passava al segle XVIII), concretament a l'actual plaça de la Petanca, a tocar de la Vinícola. De tota manera encara s'havia de realitzar un procés d'elaboració d'aquesta matèria primera que havia de ser molta. Inicialment cada adober s'ocupava d'aquest procés de forma individualitzada però a cavall dels segles XIX i XX aquests van mancomunar esforços amb la construcció del molí de l'escorça, que il·lustra aquest article, a Montbui. Aquí l'escorça acumulada a l'espai ja indicat anteriorment, es processava fins a elaborar-ne una fina pols alliberant al màxim els tanins que s'hi concentren, posteriorment s'ensacaba i es distribuïa entre els nous propietaris. Prèviament ja s'havia realitzat la subhasta que en fixava el preu. 

La Guerra Civil va posar fi a l'activitat d'aquest molí, però serà el desenvolupament de la indústria quimica, que permet obtenir tanins de forma més barata i eficient que els obtinguts de l'escorça de pi, el que posarà fi a aquesta activitat.