dissabte, 20 de juny del 2009

Cal Pèrrica

Arribem al darrer capítol de la sèrie dedicada a la Casa Gran. Ja hem vist com el seu orígen es remunta a una casa fortificada o domus vinculada als Montbui i la seva transformació en palau per part de la família Lanuza a partir del segle XVII.

La historia de la casa seguirà les vicissituds dels seus propietaris. Així serà com, en extingir-se la línia principal de la família Lanuza a començaments del segle XIX els seus drets i possessions passaran als marquesos de Dos Aguas (petit municipi valencià) que també seràn, doncs, barons de Montbui.

Com és sabut el segle XIX es caracteritzà per ser bastant convuls i pels canvis socials i polítics que es produïren. Tot i que les successives desamortitzacions no afectaren greument el patrimoni dels marquesos de Dos Aguas a Montbui, aquest sí que quedà empetit davant d'altres possessions d'aquesta família. Així, el 1896 decidiren liquidar el seu patrimoni montbuienc amb la venda de la Casa Gran (i altres terrenys) a la família Biosca, d'Igualada.

Coneguts amb el malnom de "Els Pèrrica" la casa guanyà aquest apelatiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran.

diumenge, 14 de juny del 2009

El Palau dels Comtes de Plasència


En la darrera entrada del bloc vàrem parlar de la domus de Montbui com a centre de control feudal dels Montbui des del segle XI. Serà al segle XVII que aquesta casa començarà a viure la seva època daurada.
Les estratègies polítiques i matrimonials dels Montbui (de què tindrem ocassió de parlar en el futur) van fer que aquesta família entronqués amb la dels Lanuza a finals del segle XVI. En estroncar-se la línia principal d'aquesta el 1643, el comtat de Plasència passà a la línia catalana o de Ceret, i l'antiga domus patí una de les modificacions més importants de la seva història. Aquesta es convertí en una de les residències principals dels comtes que convertiren la casa en un veritable palau.
La presència dels comtes de Plasència a Montbui significà no només la transformació del palau si no tota una sèrie de canvis que marcaren la fesomía de Montbui. Així els comtes impulsaren la finalització del rec comunal (amb la construcció de les basses) i l'edificació d'una nova església que substituiría l'antiga capella de Santa Coloma i que, anys més tard, passaria a ser parròquia.
Fins i tot el poble canvià el seu nom per pasar a denominar-se com en els nostres dies.