Aquesta és una de les llegendes que més versions presenta. Bàsicament, es diu que entre el castell de la Tossa i la Casa Gran existeix un túnel que connecta els dos espais i que aquest servia tant als senyors de la Tossa per marxar en cap de setge del castell i sortir a la plana, sans i estalvis, com per fer el camí en sentit contrari i, sobretot, amagar algun tresor. Una altra versió també ens indica que en un punt determinat del recorregut (sense concretar-ne el punt exacte) es troba un bou d'or, l'antiga imatge divina dels ibers pagans que habitaven la Tossa segles enrere.
Aquesta, com moltes d'altres, és una llegenda que veiem repetida en diversos indrets de la geografia catalana i aplicada a tantes altres fortalesses medievals. La realitat és, però, molt menys romàntica. No existeix (o com a mínim no s'ha localitzat) una connexió física entre el castell de la Tossa i la Casa Gran. Ara bé, si podem parlar d'una connexió històrica entre aquests dos centres de poder feudal. Al segle XIII, les funcions defensives i fiscals del castell de la Tossa quedaren obsoletes amb el desenvolupament del nucli de Santa Coloma de Montbui, és en aquest moment en que els castlans montbuiencs decideixen traslladar-se al pla i construeixen la domus de Montbui configurant-se, així, una connexió política i econòmica entre el castell i la Casa Gran. Per cert, en aquest palau s'hi va construir un celler que la veu popular fa l'inici del camí subterrani però no és res més que això, un celler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.