Aquesta és, sens dubte, la rondalla més coneguda sobre Montbui i sobre el castell de la Tossa, tant que s'ha fet servir per justificar el propi topònim de Montbui. Com sempre, primer la rondalla i després veurem que hi ha de veritat.
En temps del moros el castell de Montbui era ocupat per aquests i els habitants de Montbui ocupaven la plana (hi ha versions que parlen dels habitants d'Igualada) éssent amenaçats constantment pels ocupants del castell. Sense forces suficients per atacar i ocupar el castell els cristians s'empescaren una estratègia per enganyar els ocupants del castell. Com que ha Montbui hi havia molts bous, lligaren a les banyes d'aquests teies enceses i en una nit sense lluna els atiaren muntanya amunt, acompanyant-los del so de diversos timbals.
Els alarbs, creient que els atacaba una gran host decidiren marxar abans de caure presoners, o morts, cosa que permeté als cristians senyorejar-se de la fortalesa.
En aquesta llegenda trobem diversos elements que ens en fan desconfiar. El primer és la inconcreció dels protagonistes: van ser cristians de Montbui i d'Igualada els que conqueriren el castell?, el segon el trobem en el fet que aquesta llegenda es repeteix per a diversos castells, entre ells el castell de Montbui de Bigues i Riells i també per al castell de Claramunt.
Un altre aspecte a tenir en compte és el de la existència de bous a Montbui, ja que tot sembla indicar que els bòvids, ni domèstics ni salvatges, tingueren mai una gran presència al terme montbuienc.
Finalment cal situar la llegenda en un determinat context històric. Sabem que el castell de Montbui forma part d'una xarxa defensiva fronterera o limes ja fixada l'any 936. També sabem que fins l'any 1003 es produeixen ràtzies que afecten els territoris de la Conca d'Òdena. El que no succeeix, però, és que es produeixi una ocupació, més o menys permanent de cap fortalesa. Així doncs, si no hi ha cap pèrdua dels castells per part dels cristians, com els poden recuperar aquests, amb estratagemes o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.