En el número de gener d'aquest any de la revista Sàpiens apareix un article sobre un període molt poc estudiat de la història de Catalunya: el segle VIII. És aquest un segle que queda envoltat de dos grans processos històrics, el primer, des del segle IV i fins el 711 és el de la formació del regne visigòtic de Toledo (passant per Tolouse i Barcelona) i el segon, a partir del segle IX, la formació i consolidació dels territoris comtals, la coneguda com a Marca Hispànica, a redós de l'Imperi Carolingi.
Extensió d'Al-Andalus al segle VIII |
Com molt bé podem llegir en aquest article "Segle VIII: quan Catalunya era musulmana", els territoris de l'actual Catalunya quedaren sota domini musulmà i ràpidament s'hi configuraren comunitats àrabs i berebers que deixaren la seva petja en el territori. Aquesta petja es veu reflectida en determinats topònims (molt clars com més al sud viatgem en el nostre territori) però cada cop més difosos i difícils d'identificar en l'anomenada Catalunya Vella.
I aquí és on rau la pertinència d'aquesta entrada. En aquest article s'afirma que el terme "Montbui" té un orígen àrab; ara bé, no ofereix cap referència dels orígens d'aquest terme (àrab, amazic?). Cal dir, per altra banda, que la presència àrab a Montbui fou ben real però de curta durada. Sabem amb un cert grau de certesa que Òdena fou un important enclavament àrab (anomenat Wadina), Gomis GALTÉS va afirmar, sense fonaments, que l'església de la Tossa fou mesquita i algunes llegendes ens parlen de la presència àrab a Montbui. Per altra banda, alguns exemples d'aprofitament de l'aigua (el molí del Polvo o el mateix rec) poden donar-nos pistes d'aquesta presència musulmana, que, de ben segur, fou de curta durada i poc profunda pel que fa a la població establerta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.