El desenvolupament del nucli del Saió fou lent i pràcticament immutable en el temps. Al segle XVII, i degut a la fragilitat del terreny, es va haver de reconstruir pràcticament l'església de Sant Pere, que a partir d'aquell moment va canviar la seva advocació per l'actual de Santa Anna.
Aquest, però, no fou l'únic canvi produït al nucli més petit del terme. Les característiques dels terrenys de la banda nord-oest de la Tossa i, sobretot, la distribució de la propietat; afavoriren que, des del segle XV apareguessin nombrosos masos aïllats que dominaven grans extensions de terra, dedicades, sobretot, a la producció cerealística. D'entre aquestes cal destacar Can Vilaseca i el futur nucli del Coll del Guix. Aquest, originat a partir d'un unic mas Can Bartrolí, aparegut a inicis del segle XV, aquest es va anar configurant com un nou nucli i l'any 1917 es dotava d'un espai associatiu: la Unió Recreativa del Coll del Guix, que feia la competència a l'Ateneu Agrícola del Saió. Avui desapareguts.
Seria difícil fer un recorregut exacte per les vicissituds d'aquests dos nuclis, diferents però molt semblants, a més hauriem de parlar de les nombroses masies i nuclis aïllats que, en determinats casos, aquestes generaren.
Per a això és recomanable la lectura de Santa Margarida de Montbui. Retalls d'història del poble i els seus barris de Josep Casanellas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.