Els nombrosos boscos que es troben al terme de Montbui han sigut un important recurs econòmic a llarga de la història. Ja vàrem parlar de l'elaboració de carbó, la recolecció de llenya i de fruits boscans, com per exemple els bolets. Activitats que han passat a la història o que tenen un pes econòmic pràcticament residual o nul i que, de fet, s'han convertit en activitats lúdiques.
Una de les activitats que tingueren, fins fa relativament poc temps, fou la de l'extracció d'escorça de pi destinada a la indústria adobera d'Igualada. El procés de tractament de la pell demanda principalment tres grans recursos: aigua, tanins i, evidentment, pell.
En el cas igualadí l'aigua sobtenia (i s'obté) del riu Anoia, canalitzat mitjançant el rec construït a tals efectes, la pell procedia dels ramats ovins que pasturaven i encara ho fan al Pirineu català transportades pels conegudissims traginers. Pel que fa als tanins, imprescindibles per a l'adobament de la pell s'obtenien tradicionalment de materia vegetal. En el cas montbueinc aquests tanins s'obtenien de l'escorça de pi espècie arbòria que és altament present a Montbui i que tendeix a substituïr l'alzina emprada en l'elaboració de carbó vegetal.