El creixement urbà del segle XIX

Ca l'Aparícia i Can Carol, dos dels edificis més antics del carrer Anselm Clavé

El segle XIX montbuienc es pot considerar el moment de màxim creixement i expansió de la seva història (si obviem, és clar, l'esclat demogràfic de la segona meitat del segle XX). L'obertura de la nova carretera, el 1895, permeté afegir una nova àrea expansiva per al nucli de Santa Margarida, alhora que, amb la construcció dels diversos ponts que permeteren travesser els torrents Garrigosa i Torres, per diferents punts, s'estimulà i es prefigurà el creixement del nucli de Sant Maure. Aquí s'instal·len, sobretot, algunes indústries, com ara l'Adoberia de Cal Munguet o un forn de ceràmica però encara no hi ha un autèntic desenvolupament urbà que impliqui creixement demogràfic.

Línia de façanes, es pot veure, al fons, l'antiga fonda.

Així doncs, el creixement demografic es concentrarà al nucli de Santa Margarida. Aquest tendirà a crèixer a l'entorn de la nova carretera que acabarà substituïnt el carrer Major com a nucli central del poble, com aquest ja havia fet amb el camí entre Igualada i la Llacuna. 

És d'aquesta manera que, a poc a poc, es van aixecant diverses edificacions que donen el seu caràcter al nou vial, entre les que destaquen diversos habitatges i una fonda. 

Serà, però, a començaments del segle XX que aquest vial assolirà la seva fesomia actual amb la instal·lació dels locals de diverses entitats; la primera en fer-ho serà l'Ateneu Agrícola Montbuienc, el 1920, hereu de la Unió Montbuienca i precedent de l'actual Ateneu Cultural i Recreatiu.

El 1924 s'instal·larà, al seu costat, l'ajuntament, en un edifici que també quedarà destinat per a instal·lar-hi l'escola del poble.
També en aquesta data es batejarà la carretera amb el nom d'Anselm Clavé. 

Antic ajunntament i escoles. Actualment, Centre de Serveis Municipal.

Finalment, el 1932, s'inaugurarà el Centre Republicà de Montbui.