Demà, divendres 20 de juliol, és Santa Margarida patrona del nostre poble i de la qual n'ha pres part del nom.
Aquesta santa, considerada apòcrifa el 494 per Gelasi I, va viure a Antioquía (per tant, també se la coneix com a Margarida d'Antioquía) al segle III.
Filla d'un sacerdot pagà, fou criada per una dida cristiana. En temps de les persecucions de Dioclecià va declarar la seva fa el pare i va ser expulsada de casa seva i va tornar a viure amb la seva dida tot consagrant la seva virginitat a Déu.
El prefecte romà Ol·lari va intentar seduir-la però ella el va rebutjar i va confessar la seva fe, aquest la va denunciar i va ser detinguda. A la presó, se li va aparèixer el diable en forma de Drac per termptar-la i com no ho aconseguí i la devorà; la santa, armada amb una creu, li obrí el ventre i en sortí, és per això que se la sol representar amb un drac als peus.
En els interrogatoris no va voler renunciar a la serva fe. En un d'ells, un colom baixà del cel i diposità sobre el seu cap una corona. Després de sofrir diversos martiris, va ser degollada el 20 de juliol de 290, als quinze anys.
És la patrona dels parts, en els quals se la sol invocar.
 |
| Esglèsia de Santa Margarida. La nau és del segle XVII mentre que el campanar va ser finalitzat ja al segle XIX |
La història del patronatge de Santa Margarida al nostre poble és un d'aquells elements curiosos i gairebé llegendaris.Com ja hem vist anteriorment, l'actual nucli antic de Montbui va ser conegut com a Santa Coloma de Montbui per la capella que s'hi instal·là a l'actual espai ocupat per Ca la Macària. Aquesta, existent del segle XIII es quedà petita amb l'augment de veïns i a inicis del segle XVII s'iniciaren les obres de construcció de l'església actual. Si bé aquesta obra fou inicialment finançada per la universitat de Montbui (els veïns) el finançament no va permetre finalitzar l'obra. Així doncs, els veïns demanaren als comptes de Plasència i senyors de Montbui que col·laboressin en la construcció del temple. Si bé Joan de Lanuza no s'hi oposà tampoc volia col·laborar però foren les seves germanes Gertrudis i, sobretot, Margarida les que acabaren finançant l'obra; la única condició però, fou que l'advocació de l'església a Santa Coloma canviés per la de Santa Margarida, com així es féu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.