dijous, 29 d’octubre del 2009

El Rec

Un dels elements més característics de Santa Margarida de Montbui és el rec. Aquesta infrastructura hidrològica aprofita l'aigua del torrent Garrigosa (del que ja hem parlat anteriorment) i trasllada l'aigua al llarg de tot el nucli de Santa Margarida, omplint diverses basses en el seu recorregut i regant la major part dels horts del terme. El seu recorregut,de més de 5,5 km, arriba fins a la Casa Gran on omple dues grans basses, utilitzades en el seu temps per a regar l'hort del palau, la neteja de la roba (en els safarejos instal·lats a tal efecte) i el consum ordinari.

Aquesta circumstància feia que es considerés que la construcció del rec va anar a càrrec dels Comptes de Plasència al segle XVII , moment de major presència de la casa de Lanuza al nostre poble.

La realitat, però, és una altra i ens ho indiquen diverses pistes. La primera menció al rec data dels segle XIV, aquest és un element comunal no subjecte a restriccions ni fiscalitzat pels senyors de Montbui que s'ha de mantenir (no construïr) per part de tots els usufructuaris (això vol dir la pràctica totalitat dels veïns de Montbui) cosa que ens fa pensar en una existència prèvia de l'estructura, que segurament fou ampliada i modificada al segle XVII i amb posterioritat.

També la creació de la primera Comunitat de Regants, ja al segle XVIII, ens indica d'una manera prou evident la titularitat "pública" d'aquest equipament.

Tram del Rec al Camí Vell de la Llacuna


Tram del Rec al nucli de Santa Margarida, a l'esquerra de la imatge es pot observar una de les nombroses basses que aquest omple.

Estructura per desviar el rec principal cap als ramals secundaris. La cronología d'aquesta es podria correspondre al segle XV.

1 comentari:

  1. Perdoneu la meva intromissió però el rec del segle XIV podria ser d'origen àrab ho sigui berber. El àrabs van engegar una política de progres econòmic basat en l'aigua al segle XII,a la zona Al Andalus.Hi ha diversos autors que en parlen, sempre en aquella zona.. Aquí estavem habitats per berbers, que ho devien aplicar d'acors amb els seus amb els seus coneixements.
    Aquesta politica va ser molt halagada i copiada pels cristans sobretot en espais de frontera, com la vostra comarca.El projecte es tal i com ho expliqueu amb les instal·lacions que dieu..Tot això constitueix un projecte hidraulic que els mandataris dels diversos territoris van seguir i completar amb el pas dels segles.Al Marroc tant a Marraqueix com a l'Atles n'hi ha molts de semblants.I a Espanya tambe. Podeu llegir El Agua que no duerme, ed El Legado Andalusí.
    Isabel Fonoll

    ResponElimina

Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.