Immigració i creixement demogràfic

Ja en una altra ocasió vàrem parlar de les conseqüències de la immigració dels anys 60 i 70 a Montbui. Ja va quedar palès que una de les conseqüències principals fou el canvi del paisatge, de rural a urbà, que es produí en una zona del municipi que evolucionà fins convertir-se en l'àrea més urbanitzada i habitada: Sant Maure.

En aquella ocasió parlàvem de quines van ser les possibles causes que dugueren a l'evolució del nucli de Sant Maure, però ens deixarem una qüestió tant o més important; qui van ser els responsables d'aquesta evolució?, qui va permetre el creixement d'aquest nucli?

La resposta sembla senzilla: la immigració massiva procedent de l'Estat espanyol dels anys 50 i 60 (sobretot) però, d'on procedeixen aquestes persones? En quina quantitat? Com afecten al desenvolupament demogràfic montbuienc.

Intentarem oferir una mica de llum a aquesta qüestió i ho farem amb dades numériques i gràfiques. 

De primer, una imatge amb l'evolució demogràfica de Montbui entre 1950 i 1999 on podem constatar un creixement exponencial de la població montbuienca que sembla no tenir aturador i que només pot ser explicat per una arribada massiva de població entre els anys 50 i 80 del segle XX que s'estabilitza, precissament, amb l'inici de la dècada dels 90.

La següent gràfica, una mica més difícil de llegir ens indica, en un punt mig d'aquest període (1975); triat per ser el moment en el que hom considera que el fenomen migratori espanyol s'ha estabilitzat (és a dir, que perd força i ja no hi ha migracions massives si no puntuals); la procedència en percentatge de tots els habitants de Montbui, sense distinció de en quin nucli de població s'estableixen. Podem veure, en aquesta gràfica, que els contingents de població més grans, deixant de banda els catalans, procedeixen d'Andalusia i Extremadura, seguits per murcians i castellans.

El benefici de Sant Josep

Una de les característiques principals de les societats de l'Antic Règim és la divisió social en estaments. Aquests estaments, establerts per Sant Agustí, eren tres compartiments pràcticament tancats que definien els drets i obligacions de les persones que en formaven part. Aquests estaments eren els oratores (religiosos), bellatores (nobles) i, finalment, els laboratores (literalment, treballadors). Les diferències entre aquests eren importants i era pràcticament impossible passar d'un estament a l'altre. No obstant aquesta dificultat alguns elements del poble pla podien traspassar a l'estament religiós. 

La via més ràpida per fer aquest canvi de condició social era l'obtenció d'un benefici eclesiàstic, així les persones que l'obtenien passaven a formar part del conegut a casa nostra com a braç eclesiàstic. 

En el cas de Montbui coneixem un cas d'aquestes característiques vinculat a l'anomenat benefici de Sant Josep, ja documentat al segle XIV. Aquest privilegi eclesiàstic permetia als seus posseïdors accedir a les rendes a que tenia dret el clergat montbuienc, això sí, amb la contraprestació d'haver de dur a terme tasques auxiliar a l'església: escolans, sagristans i, sobretot, campaners.

Així mateix obteniren el dret de fer servir escut heràldic que representaren en obres pictòriques com el llenç de "La mort de Sant Josep" que es conserva a l'església de Santa Margarida.

No obstant aquestes obligacions el privilegi era prou important com per permetre a la família que va rebre aquest dret com per a construir-se una de les cases més importants que encara existeixen a Montbui: Cal Beneficiat. 

El desenvolupament del nucli de Sant Maure

Durant la presentació del llibre "Història de Santa Margarida de Montbui" es va encetar un interessant debat a l'entorn d'una qüestió: Quines foren les causes de l'aparició i desenvolupament del nucli de Sant Maure? És una molt bona pregunta però que requereix una resposta complexa i llarga. Ara no intentaré donar resposta a aquesta qüestió si no que donaré alguns dels elements que apareixéren en aquella ocasió per tal de desenvolupar-los i generar una primera hipòtesi.

Factors històrics

Si bé el nucli de Sant Maure ja existeix, com a mínim, des del segle XV aquest es caracteritza per ser un espai marginal, escassament antropitzat i amb un poblament dispers. Aquesta és, però una tònica que apareix, no només al terme de Montbui, si no que és constant a bona part de la Conca d'Òdena, on veiem localitats amb múltiples nuclis: Òdena, Vilanova del Camí, Carme, Jorba, i casos extrems com Orpí i Santa Maria de Miralles.

Així doncs, no serà fins el segle XX que es produeixi una consolidació del nucli, per altres causes

Sant Maure el 1956

Factors demogràfics

El creixement exponencial que suposa l'arribada massiva d'immigració del sud d'Espanya a partir de la segona meitat dels anys 50 del segle XX fa que sigui necessari ubicar aquesta població en un nou territori. El fet és que el pol d'atracció és Igualada i no Montbui, cosa que condicionarà on s'ubicarà aquesta població nouvinguda. Cal tenir en compte, també, que el nucli de Santa Margarida és incapaç d'absorbir aquest creixement poblacional, en primera instància.

Factors sociològics

Qualsevol procés migratori implica una modificació de la sociologia del territori d'acollida. Els nouvinguts poden adaptar-se (integrar-se) al nou territori o constituir societats més o menys tancades. L'arribada massiva d'immigració fa que es tendeixi a la creació d'una societat tancada, poc procliu a la integració. Les culpes, però han de ser repartides ja que els "autòctons" tendeixen a situar aquesta nova població en espais marginals. En el cas que ens ocupa, la població immigrant que té com a objectiu Igualada és ubicada en espais perifèrics: barris Montserrat i de Fàtima a Igualada, Vilanova del Camí, Montbui i Òdena (barri de Sant Pere).

Sant Maure, avui

Factors econòmics

Un altre element a tenir en compte, i que no és menys important, és l'econòmic. El preu de l'habitatge, o del sól, pot condicionar (i de fet, ho fa) l'elecció del lloc de residència. Tot sembla indicar que el preu del sól i, per tant, de l'habitatge, al nucli de Sant Maure era molt menys elevat que en d'altres localitzacions, cosa que permetia assolir aquesta necessitat bàsica amb un esforç menor.

Factors geogràfics

Finalment, també cal considerar els factors geografics, Aquests tenen molt a veure amb la proximitat entre el lloc de residència i l'espai on obtenir serveis, lleure i, és clar, treball. Igualada és el gran proveïdor de treball i el nucli de Sant Maure es configura sense solució de continuitat amb l'espai urbà. Santa Margarida en queda allunyada, com avui, més de tres quilòmetres.

La Tossa al NO-DO

Tal i com informava aquesta setmana el nou mitjà digital Infoanoia.cat  la Tossa va aparèixer diverses vegades al NO-DO (Noticiario y Documentales) espanyol, un servei d'informació impulsat pel règim franquista i d'obligatòria projecció en els cinemes espanyols, abans de cada sessió.
El NO-DO va desaparèixer a la primeria dels anys 80 del segle XX però el seu fons documental encara existeix i ara s'ha fet públic i accessible mitjançant el web.

Així la Tossa és protagonista de l'informatiu del 17 de juliol del 1961, any en que s'inaugura la restauració de l'església.
Com podeu veure en el vídeo adjunt.

NOT N 967 B

• NOT N 967 B

El 1969 torna a aparèixer la Tossa, ara com a escenari d'unes maniobres de la Creu Roja.(a partir del minut 1:27 en el següent vídeo).

NOT N 1378 B

• NOT N 1378 B

La presència àrab a Montbui

En el número de gener d'aquest any de la revista Sàpiens apareix un article sobre un període molt poc estudiat de la història de Catalunya: el segle VIII. És aquest un segle que queda envoltat de dos grans processos històrics, el primer, des del segle IV i fins el 711 és el de la formació del regne visigòtic de Toledo (passant per Tolouse i Barcelona) i el segon, a partir del segle IX, la formació i consolidació dels territoris comtals, la coneguda com a Marca Hispànica, a redós de l'Imperi Carolingi.

Extensió d'Al-Andalus al segle VIII

Com molt bé podem llegir en aquest article "Segle VIII: quan Catalunya era musulmana", els territoris de l'actual Catalunya quedaren sota domini musulmà i ràpidament s'hi configuraren comunitats àrabs i berebers que deixaren la seva petja en el territori. Aquesta petja es veu reflectida en determinats topònims (molt clars com més al sud viatgem en el nostre territori) però cada cop més difosos i difícils d'identificar en l'anomenada Catalunya Vella.

I aquí és on rau la pertinència d'aquesta entrada. En aquest article s'afirma que el terme "Montbui" té un orígen àrab; ara bé, no ofereix cap referència dels orígens d'aquest terme (àrab, amazic?). Cal dir, per altra banda, que la presència àrab a Montbui fou ben real però de curta durada. Sabem amb un cert grau de certesa que Òdena fou un important enclavament àrab (anomenat Wadina), Gomis GALTÉS va afirmar, sense fonaments, que l'església de la Tossa fou mesquita i algunes llegendes ens parlen de la presència àrab a  Montbui. Per altra banda, alguns exemples d'aprofitament de l'aigua (el molí del Polvo o el mateix rec) poden donar-nos pistes d'aquesta presència musulmana, que, de ben segur, fou de curta durada i poc profunda pel que fa a la població establerta.