Ja fa temps vàrem parlar del paper del comte de Plasencia, senyor de Montbui, en la defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.
Més desconegut és, potser, el paper de Josep de Lanuza i Gilabert, fill i hereu del comte de Plasencia i, en aquells moments, capità d'un dels batallons de la Coronela,la milícia urbana de Barcelona encarregada de la defensa última.
Aquest, com a membre del Braç Militar, exercirà càrrecs de comandament amb el grau de capità en el VI Batalló de la Coronela conegut com el de la "Mare de Déu de la Mercè", concretament dirigint la primera companyia (la dels freners) dels vuit batallons que la formaven.
El març del 1714 va ser escollit per sorteig per ser un dels oficials de la no executada Sortida General contra el campament borbònic.
Com a participant de la defensa, el batalló integrà fins a 38 aragonesos a partir del 16 de juliol del 1714, i establí les seves posicions al baluard de Santa Clara. No seria d'estranyar, doncs, que entre la tropa d'aquest batalló i hagués algun montbuienc enrolat.
Com ja és prou sabut, l'assalt final es produí per aquest punt i la primera companyia del VIè batalló de la Coronela patí importants baixes, entre elles la del propi capità Joan de Lanuza, el cadàver del qual no va poder ser recuperat pels defensors i va restar en mans de les tropes borbòniques.
Aquest fet va provocar que la primogenitura del comtat de Plasencia, i la senyoria de Montbui, passés a Francesc de Lanuza i Gilabert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.