Ja fa temps vàrem parlar d'alguns dels camins de Montbui i concretament parlàrem de la xarxa viària romana i ens centràrem en el camí Vell de la Llacuna.
Ara tocar parlar d'un altre camí que també ha definit en bona mesura el desenvolupament montbuienc i que també té el seu orígen, pel que sembla, en aquesta mateixa xarxa viària d'origen romà; es tracta, com no podia ser d'altra manera, del camí de la Serreta.
Ja vàrem comentar anteriorment que aquest camí es desenvolupa sobretot a l'Edat Mitjana i que aquest servia, sobretot, per connectar nuclis de població relativament propers. Però la importància d'aquesta via és una altra.
La historiografia tradicional ha volgut fer d'aquesta via l'origen del primers nuclis poblats un cop el recinte castral de la Tossa va perdre la seva raó militar, però s'equivoca en aquest punt.
Si bé la zona definida per aquesta via sí que es pot considerar com l'espai en el que es produïren els primers poblaments identificats aquests es corresponen a cronologies molt més antigues situades entre els segles III a.C. i V d.C. Aquests establiments son la vil·la romana del camp de la Torra i una necròpoli situada sobre la Font del Bufó.
Els establiments medievals però, a partir del segle XII, es desplacen a la zona actualment ocupada pel nucli de Santa Margarida, al voltant de la capella de Santa Coloma i, sobretot, de la domus de Montbui. El camí de la Serreta queda, doncs, com una via secundària i, sobretot, es respecten les millors terres de conreu, ubicades en aquesta àrea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.