La setmana dels barbuts: Sant Sebastià i Sant Antoni Abat

Durant aquesta setmana Montbui ha viscut la seva Festa Major d'hivern que té els seus orígens en el patronatge sobre el municipi de Sant Maure, un dels sants barbuts de la tradició. Ara bé, els patronatges de Sant Maure i Santa Margarida són relativament moderns (tot sembla indicar que s'estableixen al segle XV i es consoliden al segle XVII, amb la construcció de la nova església de Santa Margarida).

Però, fins aquest moment, quins eren els patrons principals de Montbui?

Doncs tot sembla indicar que n'hi havia quatre, com a gairebé tot arreu, i formaven dues parelles de sants i santes. 

Les primeres eren, amb una alta probabilitat, Santa Coloma, que donà nom a l'actual nucli de Santa Margarida fins el segle XVII com a mínim, i Santa Margarida. El moment exacte del canvi de patronatge el desconeixem però l'advocació de Santa Margarida acabarà substituïnt a Santa Coloma i s'incorporarà a la Mare de Déu del Roser entre les patrones del municipi. 

Pel que fa als varons, també veiem aquest fenòmen de substitució. Els patrons originals eren Sant Sebastià i Sant Antoni Abat. El segon és prou conegut com a patró dels animals i dels traginers, i vinculat a la festivitat dels tres tombs i, per tant, fàcilment identificable en societats agrícoles com ho era Montbui fins ben entrat el segle XIX. 

Però pel que fa a Sant Sebastià apareixen els dubtes. Aquest sant, que es considera originari de la ciutat de Narbona i és considerat un protector contra les epidèmies (sobretot la pesta). L'orígen narbonès del sant ja ens indica en bona mesura el perquè d'aquesta beneració. 

Tenint en compte que Narbona és la principal ciutat de la Septimània, territori que quedà sota domini dels visigots des del segle VI i que es vinculà als comtats catalans fent que bona part dels comtes i repobladors de la Catalunya Vella procedissin d'aquest territori, no és extrany trobar aquesta advocació. 

Per tant, podem dir que Sant Sebastià i Sant Antoni Abat son advocacions antigues que seran substituïdes, ja a partir del segle XV, per Sant Roc i Sant Maure.

D'aquestes antigues advocacions ens queda el testimoni format per la darrera clau de volta de l'església de Santa Margarida, on s'hi representen els dos antics patrons.