Ceràmica medieval a la Tossa

Ceràmica grisa medieval

No és difícil trobar restes arqueològiques al cim de la Tossa. Com a espai viu és freqüent trobar peces antigues, tot i que cal dir que no solen ser troballes espectaculars. Us presentem en aquesta entrada algunes peces de ceràmica grisa i de tipus sàndwitx aparegudes recentment al recinte jussà del castell de Montbui (les podeu veure a les imatges). Aquestes peces corresponen a tècniques utilitzades des d'època ibèrica (sàndwitx) fins a l'edat mitjana. El lloc i les condicions on van ser trobades (en superfície) però no permet acotar més la cronologia d'aquestes restes però, amb un grau elevat de probabilitat, estem davant de peces d'orígen medieval. En una d'elles podem veure, encara, restes de l'esmalt que la recobria.

Ceràmica tipus sàndwitx.
Presenta encara restes de l'esmalt.

Ceràmica de tipus sàndwitx

Sabem que a la Tossa existeixen dos jaciments importants amb cronologies diverses, coneguts com a La Tossa , amb una cronologia dels segles V a I a.C.  , això és, d'època ibèrica i La Tossa II, corresponent al famós fons de cabana alt medieval (segles VIII-XI ) estudiat per Jordi Enrich i Hoja. 

Així doncs, aquestes peces es poden vincular, sobretot, a aquest segon jaciment. 

¡

Desapareix el C.F. Montbui

La vida d'un poble, d'una societat, són les seves formes organitzatives i com aquest societat es socialitza. És un tema del que ja n'hem parlat amb anterioritat i que ha generat diverses entrades, ja antigues. 

Una de les formes en què es pot formar una consciència col·lectiva és la pràctica de l'esport i la formació de clubs esportius.

Fa uns dies s'ha produït un fet relativament trist. Ha desaparegut una entitat esportiva del nostre municipi. Parlo del Club Futbol Montbui, entitat fundada el 1929 i que, més enllà de la seva trajectòria esportiva, es configurava com una entitat que permetia una certa cohesió social.

Moltes poden ser les causes d'aquest final anunciat; la pèrdua del camp de futbol, el desinterès d'una afició inexistent, la manca d'una escola de futbol, la falta de compromís dels socis i dels jugadors i, per què no dir-ho, la precària situació econòmica de l'entitat, han provocat la desaparició d'una entitat gairebé centenària. Així doncs, els socis i els jugadors han donat per liquidat el C.F. Montbui el passat 10 de gener de 2014, un club amb 85 anys d'història.

La setmana dels barbuts: Sant Sebastià i Sant Antoni Abat

Durant aquesta setmana Montbui ha viscut la seva Festa Major d'hivern que té els seus orígens en el patronatge sobre el municipi de Sant Maure, un dels sants barbuts de la tradició. Ara bé, els patronatges de Sant Maure i Santa Margarida són relativament moderns (tot sembla indicar que s'estableixen al segle XV i es consoliden al segle XVII, amb la construcció de la nova església de Santa Margarida).

Però, fins aquest moment, quins eren els patrons principals de Montbui?

Doncs tot sembla indicar que n'hi havia quatre, com a gairebé tot arreu, i formaven dues parelles de sants i santes. 

Les primeres eren, amb una alta probabilitat, Santa Coloma, que donà nom a l'actual nucli de Santa Margarida fins el segle XVII com a mínim, i Santa Margarida. El moment exacte del canvi de patronatge el desconeixem però l'advocació de Santa Margarida acabarà substituïnt a Santa Coloma i s'incorporarà a la Mare de Déu del Roser entre les patrones del municipi. 

Pel que fa als varons, també veiem aquest fenòmen de substitució. Els patrons originals eren Sant Sebastià i Sant Antoni Abat. El segon és prou conegut com a patró dels animals i dels traginers, i vinculat a la festivitat dels tres tombs i, per tant, fàcilment identificable en societats agrícoles com ho era Montbui fins ben entrat el segle XIX. 

Però pel que fa a Sant Sebastià apareixen els dubtes. Aquest sant, que es considera originari de la ciutat de Narbona i és considerat un protector contra les epidèmies (sobretot la pesta). L'orígen narbonès del sant ja ens indica en bona mesura el perquè d'aquesta beneració. 

Tenint en compte que Narbona és la principal ciutat de la Septimània, territori que quedà sota domini dels visigots des del segle VI i que es vinculà als comtats catalans fent que bona part dels comtes i repobladors de la Catalunya Vella procedissin d'aquest territori, no és extrany trobar aquesta advocació. 

Per tant, podem dir que Sant Sebastià i Sant Antoni Abat son advocacions antigues que seran substituïdes, ja a partir del segle XV, per Sant Roc i Sant Maure.

D'aquestes antigues advocacions ens queda el testimoni format per la darrera clau de volta de l'església de Santa Margarida, on s'hi representen els dos antics patrons.

Ressolt el misteri del Benefici de Sant Josep

Escut de Josep Maranges.
Com podem veure és un escut parlant compost de "mans" i "franjes".

Ja fa un temps vàrem presentar el benefici de Sant Josep, vinculat a l'església parroquial de Santa Margarida, com un dels més importants de Montbui. El que no sabiem, o no teniem clar, era en quin moment aquest es va constituïr, per qui i què implicava realment.

Gràcies al treball de recerca realitzat per en Carles Puigferrat amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni d'enguany podem posar llum a aquest fet. 

El benefici de Sant Josep es troba ja constituït oficialment l'any 1698  (i no al segle XIV com crèiem fins ara) per part del rector de Montbui Josep Maranges a qui pertany l'escut heràldic que il·lustra aquesta entrada.

Aquest dotarà el benefici amb diverses propietats agrícoles distribuïdes pel terme de Montbui (vinyes, terres campes i horts) i que encara avui es troben en possessió de l'església, a més de cedir una casa de dos portals situada al carrer major i que avui es coneix com a Cal Beneficiat. 

Per altra banda, aquest benefici estableix també quines seran les obligacions del beneficiat. La primera serà la de sufragar quatre misses i una absolta setmanals en sufragi de l'ànima de Mossen Maranges un cop aquest hagués mort, una obligació gens econòmica si tenim en compte el ritual i els dispendis de les misses barroques. A més a més, el beneficiat també té l'obligació d'exercir com a mestre de minyons, ensenyant de llegir i escriure, a més a més de la doctrina, els nens del lloc i terme de Montbui.

Així doncs, no només hem aclarit l'origen del benefici de Sant Josep si no que fins i tot hem trobat el moment en que s'inicia l'escolarització dels infants montbuiencs.

Montbui revivim... el nostre passat

Recull de testimonis orals i de documentació gràfica del nucli de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui que retrata el creixement d'un poble, des dels primers moviments migratoris dels anys 50 i 60 o les reivindicacions pels serveis bàsics fins a la creació dels primers ajuntaments democràtics. En definitiva, una aproximació a la història recent del nucli urbà de Santa Margarida de Montbui a partir de les vivències personals dels ciutadans i ciutadanes d'aquest municipi.