La setmana dels barbuts: Sant Sebastià i Sant Antoni Abat

Durant aquesta setmana Montbui ha viscut la seva Festa Major d'hivern que té els seus orígens en el patronatge sobre el municipi de Sant Maure, un dels sants barbuts de la tradició. Ara bé, els patronatges de Sant Maure i Santa Margarida són relativament moderns (tot sembla indicar que s'estableixen al segle XV i es consoliden al segle XVII, amb la construcció de la nova església de Santa Margarida).

Però, fins aquest moment, quins eren els patrons principals de Montbui?

Doncs tot sembla indicar que n'hi havia quatre, com a gairebé tot arreu, i formaven dues parelles de sants i santes. 

Les primeres eren, amb una alta probabilitat, Santa Coloma, que donà nom a l'actual nucli de Santa Margarida fins el segle XVII com a mínim, i Santa Margarida. El moment exacte del canvi de patronatge el desconeixem però l'advocació de Santa Margarida acabarà substituïnt a Santa Coloma i s'incorporarà a la Mare de Déu del Roser entre les patrones del municipi. 

Pel que fa als varons, també veiem aquest fenòmen de substitució. Els patrons originals eren Sant Sebastià i Sant Antoni Abat. El segon és prou conegut com a patró dels animals i dels traginers, i vinculat a la festivitat dels tres tombs i, per tant, fàcilment identificable en societats agrícoles com ho era Montbui fins ben entrat el segle XIX. 

Però pel que fa a Sant Sebastià apareixen els dubtes. Aquest sant, que es considera originari de la ciutat de Narbona i és considerat un protector contra les epidèmies (sobretot la pesta). L'orígen narbonès del sant ja ens indica en bona mesura el perquè d'aquesta beneració. 

Tenint en compte que Narbona és la principal ciutat de la Septimània, territori que quedà sota domini dels visigots des del segle VI i que es vinculà als comtats catalans fent que bona part dels comtes i repobladors de la Catalunya Vella procedissin d'aquest territori, no és extrany trobar aquesta advocació. 

Per tant, podem dir que Sant Sebastià i Sant Antoni Abat son advocacions antigues que seran substituïdes, ja a partir del segle XV, per Sant Roc i Sant Maure.

D'aquestes antigues advocacions ens queda el testimoni format per la darrera clau de volta de l'església de Santa Margarida, on s'hi representen els dos antics patrons.

Ressolt el misteri del Benefici de Sant Josep

Escut de Josep Maranges.
Com podem veure és un escut parlant compost de "mans" i "franjes".

Ja fa un temps vàrem presentar el benefici de Sant Josep, vinculat a l'església parroquial de Santa Margarida, com un dels més importants de Montbui. El que no sabiem, o no teniem clar, era en quin moment aquest es va constituïr, per qui i què implicava realment.

Gràcies al treball de recerca realitzat per en Carles Puigferrat amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni d'enguany podem posar llum a aquest fet. 

El benefici de Sant Josep es troba ja constituït oficialment l'any 1698  (i no al segle XIV com crèiem fins ara) per part del rector de Montbui Josep Maranges a qui pertany l'escut heràldic que il·lustra aquesta entrada.

Aquest dotarà el benefici amb diverses propietats agrícoles distribuïdes pel terme de Montbui (vinyes, terres campes i horts) i que encara avui es troben en possessió de l'església, a més de cedir una casa de dos portals situada al carrer major i que avui es coneix com a Cal Beneficiat. 

Per altra banda, aquest benefici estableix també quines seran les obligacions del beneficiat. La primera serà la de sufragar quatre misses i una absolta setmanals en sufragi de l'ànima de Mossen Maranges un cop aquest hagués mort, una obligació gens econòmica si tenim en compte el ritual i els dispendis de les misses barroques. A més a més, el beneficiat també té l'obligació d'exercir com a mestre de minyons, ensenyant de llegir i escriure, a més a més de la doctrina, els nens del lloc i terme de Montbui.

Així doncs, no només hem aclarit l'origen del benefici de Sant Josep si no que fins i tot hem trobat el moment en que s'inicia l'escolarització dels infants montbuiencs.

Montbui revivim... el nostre passat

Recull de testimonis orals i de documentació gràfica del nucli de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui que retrata el creixement d'un poble, des dels primers moviments migratoris dels anys 50 i 60 o les reivindicacions pels serveis bàsics fins a la creació dels primers ajuntaments democràtics. En definitiva, una aproximació a la història recent del nucli urbà de Santa Margarida de Montbui a partir de les vivències personals dels ciutadans i ciutadanes d'aquest municipi.

Montbui, me'n recordo

Us deixo el documental titulat Montbui, me'n recordo realitzat pel grup Cerca l'any 2009 i que, a partir dels relats biogràfics dels avis i àvies de Santa Margarida de Montbui (l'Anoia),  proposa un viatge des dels anys trenta fins ara. Els i les protagonistes, a través del seu testimoni personal, ens ofereixen un valuós relat de memòria col·lectiva sobre la vida i transformació d'un poble al llarg del segle XX: les vivències de la guerra, la quotidianitat a la postguerra, la vida social al poble, l'arribada de l'aigua, la creació dels carrers, l'oci de la joventut... De la mà de la història de vida de la gent gran, aquest document apropa a les generacions futures el passat més immediat d'un poble, els seus processos socials, històrics i vitals.

Jornades Europees del Patrimoni 2013: de Santa Maria a Santa Margarida

Enguany,  i com ja vàrem indicar en una entrada anterior, es celebra el quart centenari de la construcció de l'església parroquial de Santa Margarida. És per això que aquest espai ocuparà una part central de les Jornades Europees del Patrimoni d'enguany a Montbui.

Així doncs, l'historiador Carles Puigferrat ens parlarà de com es va produir el trasllat parroquial des de Santa Maria de la Tossa a Santa Margarida en una visita guiada doble que s'iniciarà a les 18:00 a la Tossa i seguirà a les 19:00 a Santa Margarida.