dimecres, 21 d’agost de 2013

400 anys de temple, més de parròquia

Enguany es commemora la finalització de la construcció de l'església de Santa Margarida. Aquest edifici, que substitueix l'antiga capella de Santa Coloma, ubicada aproximadament a l'actual plaça de Ca la Macària, consta d'una sola nau amb planta basilical, dividit en sis capelles (originalment cinc) i l'altar major. 

Mostra Església en un mapa més gran

Tot i que va ser construïda a inicis del segle XVII (entre el 1606 i el 1613) l'estil emprat és el gòtic tardà obviant estils més moderns com els renaixentistes i barrocs, que de ben segur coneixien els principals patrocinadors de l'obra, els comptes de Plasència, gràcies a la seva relació amb Itàlia.
Tot i que vista des de l'exterior no presenta elements destacables originals és al'interior on trobem autèntiques joies. La primera és el quadre de la mort de Sant Josep, ubicat a la capella homònima i contemporani al temple i vinculat al benefici de Sant Josep.
Els segon element, i potser el més important és la làpida sepulcral dels comptes de Plasencia, que ocupa bona part de l'espai de l'altar major i que, desgraciadament, es troba tapada en un terç de la seva extensió privant-nos de trobar les armes dels Lanuza Vilarig Oms Montbui.
Finalment, també cal destacar les claus de volta que divideixen el temple. En la primera, i que correspon a l'altar major s'hi representa Santa Margarida, en la segona, hi veiem la Verge del Roser, tot seguit, Sant Maure, segon patró de Montbui i finalment, Sant Antoni i Sant Sebastià.
Tot sembla indicar que es produeix, a l'hora que hi ha un canvi d'església, un canvi en el patronatge del poble. Així Santa Margarida substitueix Santa Coloma, mentre que Sant Maure ho fa amb Sant Sebastià i Sant Antoni (Sant Roc s'hi afegirà més tard).
Fins aquí poques novetats però el que resulta interessant és que, segons es desprèn de la investigació realitzada per Carles Puigferrat a partir dels llibres de visites parroquials, la parroquialitat ja s'havia desplaçat de la Tossa a la capella de Santa Coloma com a mínim a inicis del segle XVI, cosa que endarrereix la cronologia prop de 100 anys. Així doncs, contràriament al que es creia, la parròquia de Santa Margarida no ho és de vell nou, si no que substitueix una església parroquial ja preexistent, la de Santa Coloma.

Finalment, gràcies a les obres de remodelació que s'han dut a terme darrerament, a la capella del Sant Crist han aparegut una sèrie de pintures murals, que actualment es troben en fase d'estudi i datació que, sembla, envoltaven l'antiga porta d'accés al cementiri.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.