No pretenc, ara iniciar una polèmica, aquesta, no obstant, existeix i ve marcada per la realitat geografica que caracteritza el municipi de Santa Margarida de Montbui, nom oficial però mancat de precissió geogràfica, identitària i, fins i tot, històrica.
Si ve des del segle XVII aquesta és la denominació del que, fins els anys 80 del segle XX, era el nucli més important del municipi i també el que en tenia la seva capitalitat, cosa que va fer que s'oficialitzés el nom Santa Margarida de Montbui aquesta no és la denominació que millor defineix el municipi de Montbui, tampoc els seus habitants s'hi senten identificats, parlant de si mateixos com a montbueincs i montbuienques (la santa, desapareix). Així mateix, el canvi de capitalitat també podria haver dut a un canvi de denominació del municipi, cosa que hagués acabat de crispar uns ànims, per altra banda, ja prou alterats, però aquesta és una altra història, centrem-nos, doncs, en el tema toponímic.
Així veiem com la primera referència que trobem de Montbui, l'any 936 fa referència al castrum Monteboino, això és, el castell de Montbui, cosa que engloba també el territori que l'envoltaba ja que parlem, sempre, d'un castell termenat on també s'incloïen el castell d'Ocelló i el de Tous (aquest fou separat del terme de Montbui vers l'any 1000).
No serà fins el segle XIII que apareixerà el nom de Santa Coloma de Montbui, concretament l'any 1236 en què Francesc de Montbui ja s'intitul·la senyor de Sancta Columba de Monteboino, nom original i primerenc de l'actual Santa Margarida que pren la seva denominació de la capella de Santa Coloma.
Posteriorment, ja a inicis del segle XVII el poble torna a canviar de nom i pren el definitiu de Santa Margarida. El fet, però, pot sembla anecdòtic però explica molts dels aspectes propis del feudalisme. Així s'explica que, mentre es feia la construcció de la nova església, sufragada en bona part per la universitat montbuienca, els fons es van esgotar, cosa que va fer entrar el patrocini dels comtes de Plasencia i, més concretament, el de Margarida de Lanuza, Homs i Montbui que, a canvi de pagar les obres (segurament el mecenatge fou important) demanà que es consagrés el temple a la seva santa patronímica.
Aquest és el nom que perdurà fins l'any 1937, moment en que s'oficialitza el canvi de nom i el poble, en referència a la quantitat tant important de fonts que conté, passa a anomenar-se Aigüesbones de Montbui.
Finalitzada la guerra, torna a recuperar l'antic nom de Santa Margarida, per bé que castellanitzat en Santa Margarita de Mombúy (o diverses variants més o menys semblants a Montbui).
Com podem veure, una part ha donat nom al tot, però hi ha un element que continúa present al llarg del temps i immutable: Montbui. Potser, i només potser, seria hora de "reparar" aquest "error" i recuperar la denominació més antiga del municipi i deixar-ho en Montbui, simplement. Això permetria per altra banda dotar de major personalitat alguns dels seus nuclis ja que ni Nucli Urbà ni Nucli Antic, estrictament parlant, volen dir res. A això cal sumar el fet que els altres Montbui existents a Catalunya ho son en funció de l'original, el Montbui anoienc, el nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.