Un dels episodis més polèmics, i que, de fet, encara avui encara cou, és el del canvi de capitalitat del municipi.
Com ja sabem, Montbui es configurà, al llarg del seu procés històric, en diverses entitats de població o nuclis. Entre aquests, trobem l'anomenat Nucli Antic (Santa Margarida), el Saió, el Coll del Guix, el Nucli Urbà (Sant Maure) i la Mallola, de recent formació.
Santa Margarida va nèixer a l'entorn de la capella de Santa Coloma i de la domus senyorial de Montbui al segle XIII, el Saió es desenvolupà a l'entorn del castell d'Oceió, a partir del segle X, i el Coll del Guix apareix i creix a partir del segle XV, moment en que ja trobem un cert urbanisme a l'actual nucli de Sant Maure. La Mallola, apareix com a urbanització a finals dels anys 70 del segle XX i és, si es pot dir així, un nucli "artificial".
Aquests nuclis van evolucionant i creixent (sobretot pel que fa a Santa Margarida) lentament i en funció dels creixements puntuals de la població. No serà fins a la segona meitat del segle XX que el nucli de Sant Maure experimentarà un important creixement poblacional. Cal dir, però, que aquest serà un creixement desordenat i que acabarà generant importants problemes i mancances.
Amb l'arribada de la democràcia es plantegen (o millor dit, es replantegen) una sèrie de qüestions importants. Una d'elles serà la de la proximitat dels serveis, i entre ells l'administració, als veïns. Si bé el nucli de població més important (en quant a pes demogràfic) era Sant Maure, l'Ajuntament es trobava al nucli de Santa Margarida. Així, el 1979 s'aprova el trasllat de la capitalitat al nucli de Sant Maure, no sense oposició, però complint la legislació vigent que permet ubicar l'Ajuntament, o bé en els nuclis històrics de les poblacions, o bé, en els nuclis més poblats d'aquestes.
Aquest canvi va ser finalment efectiu el 1980 i l'Ajuntament quedà instal·lat al carrer Escoles, posteriorment, es traslladà a l'edifici de la Vinícola on actualment hi té la seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.