L'escut del benefici de Sant Josep

Una de les poques peces heràldiques amb tradició històrica que resten a Santa Margarida de Montbui és l'escut del benefici de Sant Josep. Aquesta peça es pot trobar reproduïda a la façana de Cal Beneficiat i també al quadre de la "Mort de Sant Josep" situat a la capella de Sant Josep de l'església parroquial de Santa Margarida.

Es tracta d'un escut quarterat en el que tant el primer camp com eñ quart és de gules i hi trobem una mà d'or, en el segon i tercer camps hi apareixen sis faixes onades d'argent sobre un camp d'atzur. Tot ell timbrat per un capell i borla eclesiàtics de sable, corresponents a la dignitat d'ardiaca.

Aquest benefici eclesiàstic es troba institutït ja al segle XV (pel que sembla indicar la reproducció d'aquest escut en el ja dit quadre de la mort de Sant Josep) i a més del privilegi d'obtenir residència al poble (Cal Beneficiat) i una bona part del delme també implicava determinades tasques per al seu detentador com podien ser ocupar-se dels diversos tocs de campana propis de la litúrgia i tenir bona cura del cementiri i l'església.

Aquest escut, sobretot pel que trobem representat en els seus quarters segon i tercer, ha sigut confòs i atribuit sense cap base científca als marquesos de Dos Aguas, darrers posseidors de la dignitat senyorial de Montbui a partir del segle XVIII però, tal i com indica la data inscrita a l'escut petri de cal Beneficiat (1628) així com la datació de la pintura de la "Mort de Sant Josep" (1415), ens indiquen que no el podem atribuir als Rabassa i Perellòs de cap manera i difícilment al casal dels Lanuza o els Montbui a no ser que parlem de línies col·laterals, però això és especular ja que, de moment, no podem fer una atribució d'aquestes armes a cap persona o llinatge concret.

El post de metralladora del Pi

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) Montbui va patir diversos esdeveniments que la van trasbalsar, tals com les incautacions de l'Ateneu, l'església i Cal Guarro, així com l'arribada, a partir del 1937 de refugiats de guerra. 

Tot i això, no es descuidaren certs preparatius necessaris per a la defensa militar davant de l'avanç de les tropes feixistes. El primer va ser la voladura dels diversos ponts, que venint des del Penedès i l'Alt Camp sobretot, permeten l'accés a Montbui i obren via cap a Igualada. Així es destruïren (o més ben dit, s'acabaren de destruir) els ponts del Sanahuja i de cal Mateu. 

De la mateixa manera, s'instal·là un post de metralladora a la muntanya del Pi, fet que recuperà l'emplaçament privilegiat com a post militar. Així, des de maig del 1938 i fins a la retirada de les tropes del tinent Líster (el febrer del 1939) l'accés a Igualada des de l'actual nucli de Sant Maure estava defensada des del Pi, com ja ho va estar durant bona part del segle XIX.

Tot i que la ubicació d'aquesta peça d'artilleria no està prou clara al cim del Pi trobem les restes d'una estructura quadrangular, construida amb pedra i morter i que presenta restes de paviment de rajola. Aquest podria haver estat, amb tota probabilitat, l'emplaçament del post defensiu.

Estructura que, possiblement, fou emprada com a post de metralladora. Al fons, ubicació del Fort d'Isabel II o del Pi.

Presentació del mapa del Patrimoni de Montbui

Aquest vespre, i dins de la programació de la Festa Major d'Hivern (Festa de Sant Maure) de Santa Margarida de Montbui es presenta el tant esperat mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Montbui.
Aquest és un treball que ha realitzat la Diputació de Barcelona i que s'ha de convertir en una eina per a poder gestionar el nostre patrimoni a més a més de promocionar-lo.
L'acte de presentació es durà terme al Centre de Serveis del Nucli Antic (Anselm Clavé, 5) a les 19:30.


Podeu consultar el Mapa del Patrimoni fent click aquí.

Eines de cerca documental: PARES

Presentem una eina interessant i útil per a la investigació històrica: el Portal de Archivos Españoles o PARES, depeneent del Ministerio de Cultura espanyol on es pot fer una recerca de documentació històrica en tots els arxius de titularitat estatal.

Evidentment, en aquests arxius es pot localitzar documentació que fa referència a Santa Margarida de Montbui al llarg de la seva història, però com podreu comprovar, aquesta documentació és força limitada. Sort!!

Escut d'armes del Comte de Plasencia

Una vegada més, seguirem amb la recuperació del patrimoni heràldic vinculat a Montbui. 

Ara ho fem presentat l'escut heràldic de Joan de Lanuza Gilabert i Montbui, comte de Plasència i senyor de Montbui (entre d'altres títols) que l'any 1705 va ser intitulat Grande de España per l'arxiduc Carles (Carles III), distinció que li fou confirmada l'any 1718 per Felip V (Felip IV de Catalunya-Aragó) pel tractat d'Utrecht.

Com es pot comprovar, és un escut terciat on el primer camp és d'or amb quatre pals de gules, les armes de Catalunya. En el segon terç, trobem un escut quarterat, el primer i el quart d'or amb un lleó de gules, armat i linguat de sable; en el segon i el tercer, d'atzur amb un vol d'argent. Al tercer terç, trobem un escut partit, el primer d'or amb quatre pals onats de gules, això és les armes dels Montbui i en el segon, d'argent tres faixes vibrades de sable. Sobre el tot, trobem un escuset d'or amb tres peres ben ordenades de sínople.

Tot ell timbrat mitjançant una corona de comte.