Econòmicament parlant, Montbui s'ha caracteritzat sempre per ser un poble dedicat a la producció agrícola i ramadera on l'ús del bosc ha sobressortit per sobre de qualsevol altre sector. La proximitat amb Igualada, però, va fer que ràpidament es produís un fenòmen industrialitzador vinculat a la indústria tèxtil. Així sabem que ja al segle XIV apareix el primer establiment industrial (o proto-industrial) montbuienc vinculat a la manufactura de teixits. Aquest és un establiment promogut pel gremi de parers d'Igualada que es situa a l'altra banda del riu Anoia i que té com a primer objectiu el tintat dels teixits produïts a Igualada. Així, la fàbrica de Els Tints queda situada a tocar del carrer del Rec d'Igualada, concretament a l'actual carrer del Pont del nucli de Sant Maure.
Aquest, però, no serà el model majoritari d'expansió industrial i haurem d'esperar fins a les acaballes del segle XVII per veure com neix un nou sistema de producció fabril, aquesta es basa en el treball domèstic. Aprofitantels períodes d'inactivitat agrícola es complementa amb petits treballs de teixit i filatura la producció agrícola normal. D'aquesta manera s'imposa el putting out system propi dels inicis de la Revolució Industrial.
Fins ben entrat el segle XIX no es produirà el canvi necessari entre aquest sistema i el modern sistema industrial. Així apareixeran tres fàbriques d'una certa entitat.
La primera en instal·lar-se serà la de Cal Bas que inicia la seva activitat al segle XVIII amb capital montbuienc i igualadí; dedicada inicialment a la produccció de filatures, acabarà absorbint tots els processos industrials tèxtils fins al producte final.
La segona en aparèixer serà la fàbrica de fils del Molí del Marxantdones (també conegut molt significativament com a Molí de del Vídues), situat a la riera de Tous, aprofitarà a partir de mitjan segle XIX la força de l'aigua per moure la nova maquinària que substituirà les moles del molí fariner.
El darrer establiment industrial amb una certa potència d'aquest període serà la fàbrica de Claramunt & Cia., més coneguda com Cal Truco. Aquesta, que neix a la dècada dels 70 del segle XIX es dedicarà a la producció tèxtil i serà la darrera a extingir-se. Així, mentre les dues anteriors no arriben a superar els anys 30 del segle XX, Cal Truco tancarà arrel de la crisi del tèxti dels anys 80 del segle XX.
Cal Truco el 2008
Un altre establiment industrial que adquirirà certa importància serà el de la Vinícola. Aquesta, situada al bell mig de la carretera de Valls, a l'actual nucli de Sant Maure, naixerà com una adoberia l'any 1903 per transformar-se, ràpidament, en una destil·leria. Aquesta activitat perdudarà fins els anys 80 del segle XX, però els canvis en la legislació sobre "begudes espirituoses", que afecten la producció i la distribució d'aquestes, en forçaràn el tancament.
