En la darrera entrada del bloc vàrem parlar de la domus de Montbui com a centre de control feudal dels Montbui des del segle XI. Serà al segle XVII que aquesta casa començarà a viure la seva època daurada.
Les estratègies polítiques i matrimonials dels Montbui (de què tindrem ocassió de parlar en el futur) van fer que aquesta família entronqués amb la dels Lanuza a finals del segle XVI. En estroncar-se la línia principal d'aquesta el 1643, el comtat de Plasència passà a la línia catalana o de Ceret, i l'antiga domus patí una de les modificacions més importants de la seva història. Aquesta es convertí en una de les residències principals dels comtes que convertiren la casa en un veritable palau.
La presència dels comtes de Plasència a Montbui significà no només la transformació del palau si no tota una sèrie de canvis que marcaren la fesomía de Montbui. Així els comtes impulsaren la finalització del rec comunal (amb la construcció de les basses) i l'edificació d'una nova església que substituiría l'antiga capella de Santa Coloma i que, anys més tard, passaria a ser parròquia.
Fins i tot el poble canvià el seu nom per pasar a denominar-se com en els nostres dies.
Hola Daniel,
ResponEliminaMolt interessant, només un dubte dius a l'article del març que el primer document que parla de Montbui és del 930, jo tinc entès que és del 936, quin és aquest anterior?
No tinc tant clar que els íbers no tinguessin ídols com el bou i en fessin sacrificis....
Sol
Gràcies per fer-m'ho notar Sol, procedeixo a la pertinent correcció (això és el que se sol dir un lapsus calami).
ResponEliminaSobre els bous. Si no tinc mal entés, aquesta "idolatria" estava molt estesa a la Mediterrània Oriental entre el segon i primer mil·leni abans de Crist. També hi ha mostres d'una mena de culte al bou a l'interior de la península ibèrica però relacionada amb grups celtes.
L'ús totèmic no s'ha de descartar però serien més creibles altres bèsties (llop, senglar...) ja que els bòvids eren escassos per aquestes contrades (millor dit, no n'hi havia)