divendres, 16 de juliol del 2010

I va arribar la Festa Major...

La Festa Major d'un poble és el moment de comunió i germanor més important de l'any però és també el moment en que apareixen, amb més força, les tensions existents en la nostra societat.

Un bon exemple d'aquesta situació foren les festes majors de 1875 i, sobretot, la de 1876.
Cal situar-se en un moment històric bastant complex. Des del 1869, amb l'esclat de la Gloriosa i l'exili de la reina Isabel II la situació política espanyola, i catalana, era complexa. Per una banda la pressió dels carlins, per la dreta, provocà una nova guerra successòria i, per l'altra, els republicans de l'esquerra (unitaris, federalistes, cantonalistes...) batallaven contra el govern, els carlins i entre ells.

Molt bé, però i això què té a veure amb Montbui i la seva Festa Major? preguntareu. Tranquils, ja hi arribarem.
L'any 1875 la república ja s'havia imposat, la tercera carlinada s'estava esgotant però encara era capaç de donar alguns ensurts, com la entrada que van fer a Igualada el 1873 i les tensions polítiques es donaven a tot arreu.
Així, el 20 de juliol  del 1875 l'Alcalde montbuienc va prohibir un dels actes tradicionals de la Festa Majora: el concert i posterior cercavila de la banda de música a l'església. Això va provocar que partidaris i detractors del concert s'alineessin en dos bàndols oposats i irreconciliables. Els partidaris del concert van aconseguir que el Governador Civil de la província autoritzés l'acte i aquest es va dur a terme, si bé amb la divisió del poble.

Així les coses, s'arribà al gener de 1876, festivitat de Sant Maure, novament l'alcalde prohibí els actes organitzats per la facció "eclesiàstica" fent augmentar encara més la tensió. En aquesta ocasió els "dissidents" amb l'autoritat civil aconseguiren el permís del Governador Militar, que fins i tot desplaçà tropes d'Igualada. La tensió fou patent, però no s'arribà a les mans. 

En aquest estat de coses s'arribà a la Festa Major de 1876. La tensió es podia tallar amb un ganivet fet el cas que l'alcalde insistia en la prohibició i l'altre facció mantenia la seva voluntat de dur a terme els actes tradicionals. Novament aconseguiren el permís militar i els actes s'iniciaren però en aquesta ocasió, 20 soldats i dos gendarmes vigilaven les festes vinguts des d'Igualada. La tensió acumulada esclatà entre els dos grups i s'inicià un enfrontament que se saldà amb una càrrega a la baioneta de la força militar, diversos ferits i la suspensió de la Festa Major.