dimecres, 25 de gener del 2012

El creixement urbà del segle XIX

Ca l'Aparícia i Can Carol, dos dels edificis més antics del carrer Anselm Clavé
El segle XIX montbuienc es pot considerar el moment de màxim creixement i expansió de la seva història (si obviem, és clar, l'esclat demogràfic de la segona meitat del segle XX). L'obertura de la nova carretera, el 1895, permeté afegir una nova àrea expansiva per al nucli de Santa Margarida, alhora que, amb la construcció dels diversos ponts que permeteren travesser els torrents Garrigosa i Torres, per diferents punts, s'estimulà i es prefigurà el creixement del nucli de Sant Maure. Aquí s'instal·len, sobretot, algunes indústries, com ara l'Adoberia de Cal Munguet o un forn de ceràmica però encara no hi ha un autèntic desenvolupament urbà que impliqui creixement demogràfic.

Línia de façanes, es pot veure, al fons, l'antiga fonda.
Així doncs, el creixement demografic es concentrarà al nucli de Santa Margarida. Aquest tendirà a crèixer a l'entorn de la nova carretera que acabarà substituïnt el carrer Major com a nucli central del poble, com aquest ja havia fet amb el camí entre Igualada i la Llacuna. 
És d'aquesta manera que, a poc a poc, es van aixecant diverses edificacions que donen el seu caràcter al nou vial, entre les que destaquen diversos habitatges i una fonda. 
Serà, però, a començaments del segle XX que aquest vial assolirà la seva fesomia actual amb la instal·lació dels locals de diverses entitats; la primera en fer-ho serà l'Ateneu Agrícola Montbuienc, el 1920, hereu de la Unió Montbuienca i precedent de l'actual Ateneu Cultural i Recreatiu.
El 1924 s'instal·larà, al seu costat, l'ajuntament, en un edifici que també quedarà destinat per a instal·lar-hi l'escola del poble.
També en aquesta data es batejarà la carretera amb el nom d'Anselm Clavé. 
Antic ajunntament i escoles. Actualment, Centre de Serveis Municipal.
Finalment, el 1932, s'inaugurarà el Centre Republicà de Montbui.

divendres, 13 de gener del 2012

Sant Maure

Avui comencen els actes de la Festa Major d'Hivern, més coneguda com la Festa de Sant Maure. Aquesta celebració té els seus orígens en el patronatge que Montbui retè a Sant Maure a partir del segle XV. 
Aquest sant, originari de França, es basa en la figura de Sant Maure abat, però els montbuiencs adoptaren la figura del Sant Maure (o Sant Mauri) rossellonès, patró dels calderers i que també es vincula amb les feines pageses, ja que se'l sol imbocaren casos de dolor i les llomadures. A més a més, també se l'invoca contra els sorolls.
Per cert, avui és Sant Hilari, patró de Vilanova del Camí, municipi veï i amb que compartim part de la nostra història.

dimecres, 4 de gener del 2012

Camins de Montbui: el camí de la Serreta

Ja fa temps vàrem parlar d'alguns dels camins de Montbui i concretament parlàrem de la xarxa viària romana i ens centràrem en el camí Vell de la Llacuna. 
Ara tocar parlar d'un altre camí que també ha definit en bona mesura el desenvolupament montbuienc i que també té el seu orígen, pel que sembla, en aquesta mateixa xarxa viària d'origen romà; es tracta, com no podia ser d'altra manera, del camí de la Serreta.
Ja vàrem comentar anteriorment que aquest camí es desenvolupa sobretot a l'Edat Mitjana i que aquest servia, sobretot, per connectar nuclis de població relativament propers. Però la importància d'aquesta via és una altra.
La historiografia tradicional ha volgut fer d'aquesta via l'origen del primers nuclis poblats un cop el recinte castral de la Tossa va perdre la seva raó militar, però s'equivoca en aquest punt. 
Si bé la zona definida per aquesta via sí que es pot considerar com l'espai en el que es produïren els primers poblaments identificats aquests es corresponen a cronologies molt més antigues situades entre els segles III a.C. i V d.C. Aquests establiments son la vil·la romana del camp de la Torra i una necròpoli situada sobre la Font del Bufó.
Els establiments medievals però, a partir del segle XII, es desplacen a la zona actualment ocupada pel nucli de Santa Margarida, al voltant de la capella de Santa Coloma i, sobretot, de la domus de Montbui. El camí de la Serreta queda, doncs, com una via secundària i, sobretot, es respecten les millors terres de conreu, ubicades en aquesta àrea.