Als peus de la Tossa, ben a prop de l'antic mas de can Bisbal trobem una de les fonts més importants de Montbui: la font de Can Bisbal. Aquesta, però, és coneguda per altres noms entre els que destaquen la Font del Salvatge o del Moro.
Aquesta diversitat de denominacions també emmascara una multiplicitat de llegendes. Una d'elles, la que fa que aquesta font prengui el nom del salvatge ens explica que el senyor cristià del castell, en veure's forçat a abandonar el castell s'hi refugià vivint com un salvatge i hostigant els viatjers que hi passaven a la vora. Segons mossèn Amadeu Amenós, a l'interior de la font hi ha una pedra, en forma humana, que recorda a aquest salvatge.
Una altra versió diu, però, que aquesta font probeïa d'aigua unes basses (de fet, alimenta una bassa de rec situada just davant seu) que el senyor àrab del castell, feia servir de bany. Quan el castell fou recuperat pels cristians, el senyor moro s'hi refugià, potser convertint-se en el "salvatge" de la llegenda.
La font del Moro, o de Can Bisbal, és una de les moltes que trobem al terme de Montbui i de la única que tenim referències llegendàries. Aquestes però, ens remeten a uns usos bastant normals de l'aigua, la seva importància i valor i, sobretot, a la capacitat del bosc d'amagar aquells que volen allunyar-se de realitats que els hi son desfaborables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.