Montbui es configurà com un senyoriu depenent de diverses cases nobiliàries durant bona part de la seva història. El primer detentor del domini senyorial sobre Montbui fou el bisbat de Vic, domini que fou cedit pel comte Borell II en el mateix moment de produïr-se la conquesta del territori de mans dels sarraïns. Aquest l'imfeudà primer a Guillem de Mediona (o d'Oló). Aquest domini útil del terme de Montbui s'anà traslladant entre diversos nobles fins a recaure en el casal de Cardona, això sí, sense que es perdés el domini eminent del bisbat de Vic
L'any 1318 el terme de Montbui torna, per primera vegada, al domini reial, domini que queda garantit en el privilegi del 1321 que concedeix l'infant Alfons. El 1322, però, i sota el pretext de l'ajuda oferta per Ramon Folc de Cardona en la conquesta de Sardenya a Alfons IV, el mer imperi sobre Montbui passa a la casa dels Cardona. Aquesta donació quedarà confirmada el 1375 per Pere III. Aquest és el moment en que creix la importància dels Montbui com a castlans i agents dels Cardona al territori.
Durant el segle XV, però, es produeixen diversos canvis jurisdiccionals sobre Montbui. Els agents dels Cardona, els Montbui, obtenen cada cop més protagonisme en l'administració catalana ocupant càrrecs a Sardenya, l'Aragó, el País Valencià, etc. i, el més important, entronquen amb una important família aragonesa, els Lanuza.
La guerra civil catalana, que enfrontarà els partidaris de Joan II i la Generalitat, provocarà un nou canvi en la jurisdicció sobre Montbui. Si bé els Cardona, i amb ells els Montbui, es declaren partidaris de Joan II, la universitat montbuienca (això és la seva població) es declara partidària de la Generalitat, plantejant la inclusió del terme de Montbui al domini reial i, fins i tot, l'agregació del territori montbuienc a Igualada. Efectivament el 1462 es segrestarà la jurisdicció feudal per part de la Generalitat però la victòria de Joan II el 1472 revertirà la situació a estadis anteriors, amb un petit canvi, els Montbui s'han convertit en importants consellers dels Trastàmara i poden reclamar el mer imperi sobre Montbui, com efectivament faran.
No serà, però, fins els segle XVII que es produirà un nou canvi jurisdiccional pel que fa a Montbui. Així, l'any 1633 es fa la compravenda dels drets senyorials entre els Cardona i els Lanuza (hereus dels Montbui), posant fi, d'aquesta manera, al domini senyorial dels Cardona.
El domini dels Comtes de Plasencia serà efectiu fins a la Guerra de Successió, moment en el que Joan de Lanuza es mostrarà partidari de la causa austriacista, com ja vàrem explicar anteriorment. Aquesta opció, però, davant de la derrota de Carles d'Àustria suposa que el domini sobre Montbui sigui segrestat, novament, per la jurisdicció reial entre 1716 i i el 1727, moment en que aquests drets retornaren al casal dels Lanuza.
Finalment, els drets dels Lanuza passaren als Rabassa-Perellós, marquesos de Dos Aguas el 1769, que els detentaren fins a l'abolició del feudalisme durant el segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.