L'activitat extractiva ha sigut importantíssima en el desenvolupament econòmic de Montbui a partir del segle XVIII i fins els nostres dies. Aquesta activitat es centrarà sobretot en dues materies primeres imprescindibles per a la construcció i molt abundants en altres temps en el nostre terme.
La primera, i que encara avui ofereix un cert rendiment, és el guix. Basat en el carbonat càlcic, aquest element natural que ha de ser extret i refinat es feia servir per arrebossar parets i sostres així com, sovint, com a argamassa en determinades construccions. Actualment però, també es fa servir en l'elaboració de plaques de guix, a més d'altres usos. Aquest recurs, tot i que escàs si el comparem amb altres localitats properes, encara és explotat a la zona del Saió.
Un altre recurs que va arribar a ser molt important va ser la calç. Utilitzada sobretot per a les construccions en pedra on s'utilitzava una barreja de calç, sorra i aigua (morter) per tal de fer més duradores les estructures. L'explotació d'aquest recurs, d'origen semblant al guix, però de menor qualitat exigia primer l'edificació de forns de calç, on la pedra que s'extreia de les canteres s'escalfava, esmicolava i ensacava per tal de dur-la al mercat.
A Montbui existien dos d'aquests forns de calç, un d'ells als boscos de Can Vidal, del qual desconeixem l'estat de conservació, i l'altre al camí del cementiri, a tocar del nucli de Santa Margarida, en un notable estat de conservació; si bé seria necessària una neteja i consolidació de l'estructura.
Forn de calç al Camí del Cementiri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.