diumenge, 25 de gener del 2009

Els efectes de les ventades

Després del fort temporal de vent patit per Catalunya el darrer dissabte 24 de gener ara és moment de visualitzar i valorar-ne les conseqüències. Els forts vents (d'entre 110 i 140 km/h) que han assotat el terme de Montbui han provocat nombroses destrosses que encara avui són perfectament visibles. Així hem vist com ha quedat el cim de la Tossa, on hem pogut comprovar que no tots els arbres han suportat la força del vent.





També al poble hem pogut veure destrosses entre les que cal destacar la caiguda, gairebé total, d'una de les tanques de l'antic camp de futbol del F.C. Montbui.
Així a més d'arbres i branques trencades hem vist com el vent ha fet caure els pals que subjecten les línies elèctriques i de telèfon que pugen des de Sant Maure cap a Santa Margarida.


diumenge, 18 de gener del 2009

Toponímia Popular del poble de Montbui

La localització dels indrets, com poden ser cases, sempre ha sigut una necessitat perentòria de l'èsser humà. És consubstancial a la nostra natura i hem de posar nom a les coses per a poderles identificar. D'aquesta manera s'ha generat una toponímia de caràcter popular que ha sobreviscut a diversos intents de modificar-la amb nous sistemes de nomenclatura.
Als pobles i ciutats la toponímia popular ha sobreviscut a la nova nomenclatura (carrers i números) tot i que és un patrimoni en retrocés degut a la falta de transmissió oral.

El cas de Montbui no és diferent i amb aquesta aportació posem en coneixement alguns dels topònims populars que encara podem identificar prou bé al nostre poble.



1. Cal Carol
2. Antic emplaçement del centre republicà
3. Cal Guarro o Cal Dalmau
4. Cal Martró
5. Cal Càdiu
6. Ateneu cultural i recreatiu
7. Cal Vilarrubies
8. Forn de pa
9. Forn de pa de l'Altarriba
10. Cal Beneficiat o Cal Santdiumenge
11. Cal Fossalba
12. Cal Bas
13. Jardi i hort de Cal Bas
14. Cal Macari o Cal Majores
15. Cal Piu
16. La Casa Gran o Ca la Perrica, Palau dels comtes de Plasencia
17. Bassa de la Casa Gran
18. Cal Cònsul
19. Cafe vell
20. Cal Truco
21. Cal Quincarillo
22. Antiga fonda
23. Antic ajuntament i escola


Aquests son alguns dels toponims que hem pogut identificar fins ara, esperem poder ampliar aquesta llista més endavant.

L'escut baronial dels Montbui

Com tots (o gairebé) els municipis de Catalunya Santa Margarida de Montbui va adoptar un escut propi que l'identifica juntament amb una senyera o bandera. Aquest, aprovat definitivament el 1989 és prou conegut pels montbuiencs i montbuienques i consisteix en un escut acaironat on veiem, en fons d'atzur, una muntanya d'or i un bou passant d'argén, tot coronat mitjançant una corona de baró (vegeu la imatge). Aquest respón, segons la informació donada per l'ajuntament, a les armes dels barons de Montbui, però, ai lás! aquestes no són les armes històriques dels Montbui!!
Aquestes responen més bé a les llegendes, prou conegudes, de com es produí la reconquesta del castell de Montbui.

La veritat és que, les mostres que resten de les armes baronials dels Montbui (les podriem trobar a l'esglèsia de Santa Margarida però resten ocultes sota l'altar, tot i que tenim alguna reproducció) dels seus successors, no mostren cap bou.

Segons Ferrer Vives l’escut de la família Montbui es descriu així: “D’or, quatre pals ondats de gules”

Al segle XVI, en entroncar la família Montbui amb els Lanuza, comtes de Plasencia, aquest escut serà substituït pel de la nova família, que l’integraran en les seves armes però de forma secundària. Aquest consisteix en un escut quarterat 1r i 4t d’or amb un lleó rampant de gules, 2 n i 3r d’atzur, mig vol d’argén armes que en la branca catalana incorporaran les armes dels Montbui i les dels Oms.

L’arribada, ja al segle XVIII, dels marquesos de Dos Aguas (Rabassa i Perellós), a la baronia de Montbui modificà també l’escut de la baronia, aquest sumarà les armes dels Rabassa i Perellós a saber un escut quarterat, 1r de sinople amb un pont de pedra d’un arc, sobre un riu d’atzur i argén, 2n d’or amb tres peres de sinople en triangle, 3r de plata amb una rabassa arrencada i bordura blava carregada de dues ales d’or i dues ales d’argén i 4rt, quarterat, 1ª i 4ª de gules amb castell de plata i la 2ª i 3ª de sinople amb bou de gules amb el cap aixecat i mirant a la sinistra. Sobretot escussó d’atzur amb tres flors de lis d’or en triangle.


Com veiem, l'aparició del bou és tardana (molt tardana) i no respón precissament a la baronia de Montbui.

Potser això ens pot servir per no repetir certs abusos amb la simbologia del bou, que, com ha quedat palés, no és pròpia del nostre Montbui.