divendres, 30 de desembre del 2011

La indústria paperera

Molí del Marxantdones. Font: Diputació de Barcelona





























































































Una de les qüestions més desconegudes, i poc documentades, és la de l'aparició d'una incipient indústria paperera a finals del segle XVIII a Montbui. 
Tot i que els vestigis d'aquesta han, pràcticament, desaparegut; encara ens queda alguna mostra d'aquesta activitat industrial. 
Així sabem que cap a l'any 1780, Mateu Boix, industrial gironí, sol·licità permissos per a la construcció d'un molí paperer a la riba de la riera de Tous. Aquest molí s'acabà edificant, però diverses dificultats, com el poc cabal de la riera, el trencament de la resclosa construïda per garantir un subministrament mínim d'aigua, les males comunicacions i, sobretot, la manca de mà d'obra qualificada feren que el 1793 Josep Antoni Mateu (nou propietari del molí) dessistís de la fabricació de paper a Montbui.
Finalment, el molí es reconvertí en molí fariner, i ja al 1819 es transformà en una fàbrica de filatures, coneguda com la fàbrica del Molí de les Vídues o d'en Marxantdones, segurament per que emprava mà d'obra femenina en la seva pràctica totalitat. Aquesta activitat es va dur a terme fins el 1926, en que un nou aiguat malmeté les estructures hidràuliques del molí de forma gairebé irrecuperable.
La indústria paperera, va ser, doncs, a Montbui un intent efímer però que ha deixat la seva petita empremta.

dilluns, 12 de desembre del 2011

La capitalitat

Un dels episodis més polèmics, i que, de fet, encara avui encara cou, és el del canvi de capitalitat del municipi.
Com ja sabem, Montbui es configurà, al llarg del seu procés històric, en diverses entitats de població o nuclis. Entre aquests, trobem l'anomenat Nucli Antic (Santa Margarida), el Saió, el Coll del Guix, el Nucli Urbà (Sant Maure) i la Mallola, de recent formació.
Santa Margarida va nèixer a l'entorn de la capella de Santa Coloma i de la domus senyorial de Montbui al segle XIII, el Saió es desenvolupà a l'entorn del castell d'Oceió, a partir del segle X, i el Coll del Guix apareix i creix a partir del segle XV, moment en que ja trobem un cert urbanisme a l'actual nucli de Sant Maure. La Mallola, apareix com a urbanització a finals dels anys 70 del segle XX i és, si es pot dir així, un nucli "artificial".

Aquests nuclis van evolucionant i creixent (sobretot pel que fa a Santa Margarida) lentament i en funció dels creixements puntuals de la població. No serà fins a la segona meitat del segle XX que el nucli de Sant Maure experimentarà un important creixement poblacional. Cal dir, però, que aquest serà un creixement desordenat i que acabarà generant importants problemes i mancances.

Amb l'arribada de la democràcia es plantegen (o millor dit, es replantegen) una sèrie de qüestions importants. Una d'elles serà la de la proximitat dels serveis, i entre ells l'administració, als veïns. Si bé el nucli de població més important (en quant a pes demogràfic) era Sant Maure, l'Ajuntament es trobava al nucli de Santa Margarida. Així, el 1979 s'aprova el trasllat de la capitalitat al nucli de Sant Maure, no sense oposició, però complint la legislació vigent que permet ubicar l'Ajuntament, o bé en els nuclis històrics de les poblacions, o bé, en els nuclis més poblats d'aquestes.
Aquest canvi va ser finalment efectiu el 1980 i l'Ajuntament quedà instal·lat al carrer Escoles, posteriorment, es traslladà a l'edifici de la Vinícola on actualment hi té la seu.