L'estiu del 1873, durant la tercera guerra carlina, Montbui i Vilanova del Camí es convertiran, sense voler-ho, en els espais militars des d'on s'iniciarà la conquesta d'Igualada per part de les tropes carlines. Pel que fa a Montbui, els zuaus carlins es situaran a les envistes de la vil·la d'Igualada i hi entraran finalment entre els dies 17 i 18 de juliol del 1873. Desplaçats aquests per les tropes regulars liberals, la Milícia Nacional dirigida pel Xic de la Barraqueta, acamparà a l'agost on primer es situaren les tropes carlines, això és a l'actual nucli de Sant Maure.
La sagnant entrada de les tropes carlines a Igualada va fer que les autoritats militars recuperessin un vell projecte de fortificació militar de la vil·la, abandonat després de l'acabament de la primera carlinada. Aquest consistía en la construcció de dos fortificacions que tenien com a objectiu fer de guaita sobre els principals punts d'entrada a Igualada (això és el pla de Sant Magí i el riu Anoia) i de primera defensa davant de qualsevol atac.-Recordem que les muralles del segle XVII ja havien estat superades per l'expansió urbana igualadina-.
Així és com s'inicia la construcció del Fort de Sant Magí, al terme d'Òdena, (actualment al c/Carme Verdaguer d'Igualada) i el més important fort d'Isabel II.
Aquest, constarà d'una torre octogonal situada a la muntanya del Pi (d'on obtindrà el nom amb que serà conegut popularment) i que estarà dotat d'artilleria i d'una petita tropa voluntària. Inaugurat l'abril de 1837 la seva importància militar serà escassa.
El fort es mantidrà en un acceptable estat de conservació fins la dècada del 1960 en que un individu el desmuntarà pedra per pedra per tal d'obtenir materials de construcció barats, que aniran a parar a Igualada i també a Sant Maure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.