divendres, 27 de març de 2009

L'orígen del nom de Montbui

Ja se n'ha escrit molt, i parlat més, de l'orígen etimològic del nom del nostre poble. Si bé és fàcil reconèixer l'origen dels noms de Santa Margarida o Sant Maure (no tenen gaire misteri) el nom Montbui, veritable denominació d'aquest conjunt de nuclis dispersos que configuren el municipi, queda enfosquit en el seu orígen per la llegenda i la suposició.
La tradició ha fet derivar el nom de Montbui del llatí, amb un suposadament original monte bovino, és a dir, la Muntanya del bou. Sembla versemblant, és clar, però, preguntem-nos en què es basa aquesta denominació?

1. Hipòtesi 1. Faunística
En temps pretèrits el bestiar més important al terme de Montbui foren vaques i bous.
Bé, doncs, les proves arqueològiques i documentals descarten aquesta opció. No hi ha restes de bòvids i, a més, la cabanya ramadera més important durant segles a Montbui fou sempre de cabres i ovelles i, si hem de fer cas al que deia Zamora, més aviat escassa.


2. Hipòtesi 2. El bou d'or ibèric
Una de les llegendes més conegudes sobre la Tossa és l'existència d'un Bou d'or, ídol ibèric, que es troba a la muntanya o bé en el centre del passadís subterrani que connecta aquesta amb la Casa Gran i que provoca diversos infortunis a tot aquell que prova de cercar-lo. Doncs bé, això no és més que una simple llegenda. Ni existeix el dit passadís ni el dit Bou. Els ibèrs no adoraren mai figures amb forma de bòvid (aquest és un culte que, per altra banda, si es donà a la Mediterrània oriental) ni tampoc escolliren espais concrets com a centres de culte (fet molt corrent en la tradició druïdica celta), ni construïren temples.

3. Hipòtesi 3. La reconquestaNo hi ha proves de que es produïs una ocupació militar de la Tossa per contingents àrabs en cap moment i les restes del castell de la Tossa, així com l'esglèsia de la Mare de Déu de Gràcia, només ens indiquen presència feudal al cim de la muntanya. Així, la llegenda de la conquesta del castell fent servir l'estratègia d'atiar bous amb teies a les banyes és una bona llegenda, i res més. A més, si tenim en compte la versió que dona protagonisme als "cristians igualadins" ja la cosa es complica. La primera menció a Igualada que coneixem és de l'any 1003 (capella i mota) mentre que el primer document que parla de Montbui és de l'any 936.

4. Hipòtesi 4. La "Montanya del Baldiri"Aquesta és la hipòtesi menys romàntica però potser la més realista. Segons Jordi Bolòs i Victor Hurtado*, el topònim Montbui té un orígen germànic (no està clar si frànquic o gòtic) que el fa procedir d'un antropònim (nom de persona) bastant conegut a casa nostra: Boi o Baldiri. Així l'origen de Montbui seria Monte Boino o, el que és el mateix, la Muntanya d'en Boi, un terratinent sense identificar que posseiria terres als voltants de la Tossa i que acabaria donant nom al lloc. Si ho analitzem fredament, és una cosa comuna ja que sovint, els noms de persona donen pas a noms de lloc (vegeu l'article sobre toponímia popular).

Ara només cal que trieu l'opció que més us agradi o us convenci...


*Bolòs, J., Hurtado, V., ;">Atles del Comtat de Manresa, Dalmau Ed.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.