dimarts, 31 de maig del 2011

Troballa arqueològica al nucli de Sant Maure

Ja fa un parell de mesos que s'han iniciat les obres per a la construcció del complex cultural MontÀgora i, com sempre que es realitza un treball d'aquestes característiques, les obres han implicat un important moviment de terres. Aquests treballs, però han posat al descobert el que de moment s'ha identificat com un forn de ceràmica. Encara no disposem de suficients dades per comentar en profunditat la importància d'aquesta troballa però sabem que ja hi ha un equip d'arqueòlegs treballant-hi per tal d'obtenir la major informació possible. 
Com sol passar en aquests casos, les obres de construcció del complex cultural s'han aturat mentre no s'acabin els treballs d'investigació.

dilluns, 30 de maig del 2011

Montbui de llegenda (III): Els bous de les banyes flamejants

Aquesta és, sens dubte, la rondalla més coneguda sobre Montbui i sobre el castell de la Tossa, tant que s'ha fet servir per justificar el propi topònim de Montbui. Com sempre, primer la rondalla i després veurem que hi ha de veritat.
En temps del moros el castell de Montbui era ocupat per aquests i els habitants de Montbui ocupaven la plana (hi ha versions que parlen dels habitants d'Igualada) éssent amenaçats constantment pels ocupants del castell. Sense forces suficients per atacar i ocupar el castell els cristians s'empescaren una estratègia per enganyar els ocupants del castell. Com que ha Montbui hi havia molts bous, lligaren a les banyes d'aquests teies enceses i en una nit sense lluna els atiaren muntanya amunt, acompanyant-los del so de diversos timbals. 
Els alarbs, creient que els atacaba una gran host decidiren marxar abans de caure presoners, o morts, cosa que permeté als cristians senyorejar-se de la fortalesa.

En aquesta llegenda trobem diversos elements que ens en fan desconfiar. El primer és la inconcreció dels protagonistes: van ser cristians de Montbui i d'Igualada els que conqueriren el castell?, el segon el trobem en el fet que aquesta llegenda es repeteix per a diversos castells, entre ells el castell de Montbui de Bigues i Riells i també per al castell de Claramunt.
Un altre aspecte a tenir en compte és el de la existència de bous a Montbui, ja que tot sembla indicar que els bòvids, ni domèstics ni salvatges, tingueren mai una gran presència al terme montbuienc.
Finalment cal situar la llegenda en un determinat context històric. Sabem que el castell de Montbui forma part d'una xarxa defensiva fronterera o limes ja fixada l'any 936. També sabem que fins l'any 1003 es produeixen ràtzies que afecten els territoris de la Conca d'Òdena. El que no succeeix, però, és que es produeixi una ocupació, més o menys permanent de cap fortalesa. Així doncs, si no hi ha cap pèrdua dels castells per part dels cristians, com els poden recuperar aquests, amb estratagemes o no?

dilluns, 23 de maig del 2011

Montbui de llegenda (II): El bou d'or

Segons conta la rondalla, durant l'antiguitat al cimal de la Tossa de Montbui es trobaba instal·lat un temple pagà, possiblement iber, on aquest poble donava culte a una divinitat que prenia la forma d'un bou d'or. D'aquest fet se'n desprén doncs, des de temps immemorials el nom de Montbui: la muntanya del bou.

Fins aquí una de les moltes llegendes que intenten explicar l'orígen del nom de Montbui. Anem a analitzar una mica més aquesta rondalla.
Si bé no tenim dades concretes de la presencia ibèrica al territori montbuienc sí podem afirmar que el terme municipal aixoplugà, en moments puntuals, poblacions durant el paleolític i el neolític, cosa que podria donar-nos pistes sobre un possible poblament que podriem anomenar ibèric com a mínim fins el segle I a.C., moment en el que es data la vilae del camp de la Torra. 
La Tossa, com a lloc elevat podria haver estat escollida per a la construcció d'un oppidum ibèric però la falta de prospeccions arqueològiques que ho confirmin només ens permet elaborar una hipòtesi en aquest sentit. Per altra banda, sabem que el poble identificat com a lacetà (els ibers establerts a bona part de la Catalunya central) tendiren a establir-se en habitats dispersos construits amb materials peribles. És molt probable que la Tossa fos, alhora, un centre de culte (en aquest sentit la llegenda no aniria gaire desencaminada) i també un espai d'intercanvi comercial.
Una altra història és el suposat bou d'or. Sabem que la religió protoibérica es basaba en el totemisme (això és, la identificació d'una comunitat amb un avantpassat comú, que normalment és un animal), cosa que fa plausible que el bou fos l'animal totèmic d'un clan determinat ubicat als voltants de la Tossa; la inexistència de grans bòvids al territori, però no ajuda a creure gaire en aquesta possibilitat.
Per altra banda, la major part d'aquestes llegendes i rondalles s'elaboren al segle XIX, seguint corrents romàntics i historicistes, però també influenciades per la religió. Així, no seria extrany que originalment el bou d'or fos, simplement, el vedell d'or, paradigma del paganisme present al llibre bíblic de l'Éxode.

divendres, 20 de maig del 2011

Montbui de llegenda (I)

Sovint s'han fet servir les rondalles i les llegendes per explicar alguns dels passatges o episodis de la història dels pobles . Sovint aquestes llegendes i rondalles s'allunyen moltíssim de la veritat històrica però a l'hora ens permeten fer una aproximació a realitats passades i son una eina per a descobrir aquestes veritats ja oblidades.
Durant les properes entrades analitzarem les llegendes més conegudes al voltant de Santa Margarida de Montbui, moltes d'elles centrades en el nucli original d'aquesta població, és a dir, la Tossa, des d'una perspectiva històrica. 
Així analitzarem les següents llegendes:
- El bou d'or de la Tossa
- Els bous de banyes flamejants
- El salt de la Donzella
- La venjança de les dames mores
- El camí subterrani
- El color de les parets del castell
- La Font del Moro
- L'hereu Vilaseca

Totes elles recopilades per Antoni Moncunill a l'obra Llegendes de la comarca d'Anoia.