Fins ara ens hem dedicat, sobretot, a parlar del nucli de Santa Margarida (altrament anomenat nucli antic) ja que és en aquest on es desenvolupa bona part de la història montbuienca. Però no hem de perdre de vista altres espais igualment importants, tot i que més perifèrics. Aquest és el cas de nuclis com el Saió o el Coll del Guix.
Començarem parlant del Saió ja que aquest és, segurament, el nucli més antic del nostre municipi.
Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents.
No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispanica.
La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindràn una relació vassallàtica amb els Montbui els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur.
El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les codícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran continuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.