El terme municipal actual de Santa Margarida de Montbui es correspon en la seva totalitat amb la demarcació del castell termenat de la Tossa de Montbui. Aquest va ser establert definitivament al segle XI amb l’afegitó del terme del Castell d’Ocelló (d’una més que efímera existència) i la segregació del Castell de Tous, que adquirí el seu propi terme.
Però des del segle XI diversos han estat els projectes que tenien com a objectiu final la modificació del terme municipal. El primer es produí l’any 1868 en què un projecte de llei de les Corts Espanyoles pretenia l’eliminació dels municipis de menys de 1000 habitants. En aquells moments Montbui comptava amb poc més de 700 habitants i es va proposar l’annexió d’aquest a Vilanova del Camí municipi vinculat a Montbui pels drets senyorials dels Comtes de Plasència. Aquesta idea fou desestimada tant pels veïns de Vilanova com pels montbuiencs i els esdeveniments de la Gloriosa la feren desaparèixer definitivament .
Més seriós, però, fou el projecte d’ampliació del terme municipal d’Igualada l’any 1886. La capital de la comarca, que patia el constrenyiment tradicional que l’ha marcada al llarg de la seva història, sol·licità arrel de les dificultats que això li provocava en la qüestió fiscal ja que sovint els burots sobre la carn no es podien cobrar en haver cases amb porta a Òdena i a Igualada. Així doncs es presentà un projecte d’ampliació territorial que afegiria a Igualada terres pertanyents a Òdena, això és, des del passeig Verdaguer fins a les Guixeres i Can Roca de la Pedrissa i els voltants de Sant Jaume Ses Oliveres i el pla de la Massa. També però, es demanava una ampliació cap el sud, cosa que afectaria terres de Montbui. Així, i com podem veure en el mapa adjunt, Igualada guanyava terrenys al sud del riu Anoia arribant fins a Can Rafecas i les actuals basses de l’Artés. Així el terme s’establia des de la banda sud del Tossal de les Llebres fins al riu Anoia, resseguint els marges sud dels torrents Torres i Garrigosa, que feien la funció de “frontera natural”.
Finalment, però, l’any 1925, moment en que s’aplica finalment el projecte, Igualada només creix cap el nord i a costa d‘Òdena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.