Una de les característiques principals de les societats de l'Antic Règim és la divisió social en estaments. Aquests estaments, establerts per Sant Agustí, eren tres compartiments pràcticament tancats que definien els drets i obligacions de les persones que en formaven part. Aquests estaments eren els oratores (religiosos), bellatores (nobles) i, finalment, els laboratores (literalment, treballadors). Les diferències entre aquests eren importants i era pràcticament impossible passar d'un estament a l'altre. No obstant aquesta dificultat alguns elements del poble pla podien traspassar a l'estament religiós.
La via més ràpida per fer aquest canvi de condició social era l'obtenció d'un benefici eclesiàstic, així les persones que l'obtenien passaven a formar part del conegut a casa nostra com a braç eclesiàstic.
En el cas de Montbui coneixem un cas d'aquestes característiques vinculat a l'anomenat benefici de Sant Josep, ja documentat al segle XIV. Aquest privilegi eclesiàstic permetia als seus posseïdors accedir a les rendes a que tenia dret el clergat montbuienc, això sí, amb la contraprestació d'haver de dur a terme tasques auxiliar a l'església: escolans, sagristans i, sobretot, campaners.
Així mateix obteniren el dret de fer servir escut heràldic que representaren en obres pictòriques com el llenç de "La mort de Sant Josep" que es conserva a l'església de Santa Margarida.
No obstant aquestes obligacions el privilegi era prou important com per permetre a la família que va rebre aquest dret com per a construir-se una de les cases més importants que encara existeixen a Montbui: Cal Beneficiat.
