I l'electricitat va arribar a Montbui

Santa Margarida de Montbui té el desconegut privilegi de ser un dels primers municipis electrificats de Catalunya. L'arribada de l'electricitat a Montbui es produí l'any 1909 amb la instal·lació d'una subestació eléctrica que encara avui dòna servei. En aquells moments, com ara, aquesta subestació era necessària per garantir la potència elèctrica generada a les valls pirinenques i que era transportada, sobretot, cap a la ciutat de Barcelona, cosa que va permetre que ja en aquells anys s'estengués la xarxa elèctrica a Montbui, no només permetent un dels primers enllumenats públics de Catalunya si no que moltes de les llars montbuienques gaudissin ja de l'electricitat, utilitzada, sobretot per a la il·luminació. 

Així mateix, l'arribada de l'electricitat va provocar diversos fenòmens gens menyspreables. El primer va ser el fet que va permetre la electrificació de la indústria montbuienca, un altre fenòmen interessant que es va generar va ser una primera onada immigratòria que tot i reduïda numèricament era prou important a nivell qualitatiu ja que la nova instal·lació va atraure sobretot professionals d'altres contrades d'Espanya i de la mateixa manera va estimular a la formció de molts montbuiencs.

Un altre efecte de la instal·lació d'aquest equipament va ser l'arribada del telèfon, ja plenament implantat a la dècada de 1920, tecnologia necessària per al bon funcionament de la subestació.

La subestació elèctrica, avui

L'escut del benefici de Sant Josep

Una de les poques peces heràldiques amb tradició històrica que resten a Santa Margarida de Montbui és l'escut del benefici de Sant Josep. Aquesta peça es pot trobar reproduïda a la façana de Cal Beneficiat i també al quadre de la "Mort de Sant Josep" situat a la capella de Sant Josep de l'església parroquial de Santa Margarida.

Es tracta d'un escut quarterat en el que tant el primer camp com eñ quart és de gules i hi trobem una mà d'or, en el segon i tercer camps hi apareixen sis faixes onades d'argent sobre un camp d'atzur. Tot ell timbrat per un capell i borla eclesiàtics de sable, corresponents a la dignitat d'ardiaca.

Aquest benefici eclesiàstic es troba institutït ja al segle XV (pel que sembla indicar la reproducció d'aquest escut en el ja dit quadre de la mort de Sant Josep) i a més del privilegi d'obtenir residència al poble (Cal Beneficiat) i una bona part del delme també implicava determinades tasques per al seu detentador com podien ser ocupar-se dels diversos tocs de campana propis de la litúrgia i tenir bona cura del cementiri i l'església.

Aquest escut, sobretot pel que trobem representat en els seus quarters segon i tercer, ha sigut confòs i atribuit sense cap base científca als marquesos de Dos Aguas, darrers posseidors de la dignitat senyorial de Montbui a partir del segle XVIII però, tal i com indica la data inscrita a l'escut petri de cal Beneficiat (1628) així com la datació de la pintura de la "Mort de Sant Josep" (1415), ens indiquen que no el podem atribuir als Rabassa i Perellòs de cap manera i difícilment al casal dels Lanuza o els Montbui a no ser que parlem de línies col·laterals, però això és especular ja que, de moment, no podem fer una atribució d'aquestes armes a cap persona o llinatge concret.