La formació dels
dominis senyorials sovint respon a dinàmiques familiars diverses. De
fet, aquest creixement jurisdiccional (que no territorial) que
observem en les grans famílies de la noblesa europea és, de fet,
una acumulació d'herències i un creuament constant de diversos
llinatges.
Aquests mecanismes
hereditaris foren reproduïts per totes les classes socials (o
estaments) permetent la reproducció de mecanismes similars: aparició
de les figures de l'hereu i la pubilla, matrimonis creuats, donacions
testamentàries... Tot destinat a fer crèixer i consolidar els
patrimonis familiars.
Pel que fa al
llinatge Montbui aquestes estratègies no foren extranyes. No obstant
això observem que aquestes estratègies comencen a ser importants a
partir del segle XIV, moment en el que, per simple fet biològic, el
llinatge dels Montbui s'estronca. Anna de Montbui serà la darrera
pubilla Montbui però no suposa l'extinció si no un «canvi de
cognom», pel matrimoni d'aquesta amb Claudi de Lanuza serà aquest
el nou llinatge dels barons de Montbui, i en aquest moment
s'incorporaran les possessions i drets d'aquest llinatge, ja vinculat
anteriorment al llinatge dels Perellós, amb drets senyorials als
comtats de la Cerdanya i el Rosselló.
Posteriorment,
entraran dins d'aquest llinatge els Grimau i els Vilaritg, obtenint
drets senyorials sobre territoris de l'Empordà, reforçats i
ampliats gràcies als drets dels Rocabertí i els Oms, amb presència
al comtat de Girona. En aquests moments, ja al segle XVII, l'extinció
de la línia principal dels Lanuza fa que recaiguin en la linia
catalana els drets sobre els territoris aragonesos del comtat de
Plasencia.
Com a tram final, ja
a començaments del segle XIX, els matrimonis creuats entre els
Lanuza i els Rabassa-Perellós fan que els títols i drets d'uns i
altres es concentrin en la persona de Genis Francesc Rabassa-Perellós
i de Lanuza, IX marques de Dos Aguas i VII comte de Plasencia.
En el mapa adjunt,
podreu veure quins son els dominis acumulats de tots aquests
llinatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Es pot dir de tot, però sigueu respectuosos.